"És un dels llocs més bonics on he estat mai" Eva dixit.Hi ho ha dit en el moment en que a més una intensa pluja ens estave deixant xops de dalt a baix tot descendint per la Collada dels Ibons/Estanys en direcció al Refugi d'Angliós i amn tota una serie d'Estanys de Cap d'Angliós als nostres peus que fan d'aquest lloc efectivament,on dels més bonics on haguem pogut estar mai ;-)
Avui,etapa reina del GR11 per tots els condicionants: temps-molta pluja en la larr final-,durada de l'etapa-9h-,desnivell acumulat de més de 1500m,motxilles plenes pq a Angliós,Restanca i Amitges no tindrem el suport incondicional de l'Anna i la Mireia -com us trobarem a faltar-...i per les imatges magnífiques dels llocs on passem en el bell mig del GR11.Etapa molt intensa doncs,de principi a fí que a més emocionalment tb té el ssignificat d'haver travessat la meitat del Camí fet que hem celebrat per cert amb felicitacions per tothom,amb en Marc i en Copi a l'Ibón Baixo de Ballibierna on tb hem aprofitat per menjar quelcom i fer un xerrup de Chartresse en honor a l'ocasió tot Gaudint d'un entorn com calia per l'aconteixement del moment ;-)
Abans pero,clars i núvols i alguna finestra de sol i pas a pas des del Camping Aneto fent Camí per anar superant els 1500m de desnivell fins al coll del Ballibierna (2728m,tercera cota més alta del GR11) on ja deixem enrere el darrer "Ibón" el Alto de Ballibierna (a la foto podeu veure Alto i Baxo) i trobar el primer "Estany" de Cap de Llauset que tb (ja estem aprop de Catalunya)que tb veieu a la foto i que voregem... més 150m cap amunt per coronar el coll dels Estanys des d'on podem contemplar l'estampa que al principi us explicavem ;-)
Aixo sí,aquesta pujada i tota la la baixada sota un aiguat que ha fet que l'arribada al Refugi d'Angliós fos tot un regal pel fet de poder-nos treure tota la roba molla,pel fet de trobar-nos en una cabaneta de fusta a peu d'un estany i a més pel fet de retrobar no només als amics colomencs sinó també al Caminant danés that we met in Elizondo when he plays his flute i que hem anat trobant al camí (en Saksie) i en Joan,que com ell diu,formem la promoció del 7 i 8 de Juliol d'aquest GR11 del 2011 i que avui tots plegats hem fet ja unes passes més sobre la meitat d'un Camí que ja mos ha unit,pq les hores passades en convivencia en el Camí o en aquests refugis són de bona sintonia i per poder xerrar i Compartir una mica més dels nostres Camins respectius que en aquests dies transcorren junts de manera simultania.
Bons moments per al record i per saber-nos tots uns bons Caminadors (encara que naltros fem el "GR de luxe" sobre totes les tipologies per fer-ho) pq de lo contrari no haguessim arribat a on som avui.
Un dia en el que no hem vist clarament l'Aneto (que hem intuit) doncs estave envoltat de núvols pero en el que ja hem deixat enrere els tres pics més alts del Pirineu (Monte Perdido,Punta Llardana al Posets i Aneto) tot esperant trobar la bellessa de les nostrades muntanyes ;+)
Dema,entrada a Catalunya!!...en quan travessem la Noguera Ribagorçana per entrar a l'Alta Ribagorça i trepitjar una mica de Vall d'Aran...per arribar al Refugi de la Restanca i agafar les forces necessaries ;+)
Així ens agrada que celebreu cada final d'etapa com cal!! I que no oblideu el Chartresse de l 'Arcadi!! Enhorabona per aquest mig GR aconseguit i molts ànims per l'altra mig que queda!! Us continuarem seguint des de la distància però sempre enviant-vos energies positives per continuar avançant!! Mil petonets! Silvia i Miriam
ResponEliminaMoltes felicitats campions! No esperàvem menys de vosaltres i dels ànims que cada dia us anem enviant en forma de pensaments positius per a tots i totes que esteu fent aquest fantàstic trajecte.
ResponEliminaNo defalliu que ja falta molt poc per arribar a casa! Mil petons per tots!