Aquí Arcadi al aparato. Nova prova de foc pel Pirineu Central per la vall més emblematica i turística, la Vall d'Ordesa i el Mont Perdut, amb 21km i uns 1300m de desnivell positiu, que hem recorregut en 8h i 45min amb parades incloses, i amb una pujada final que ha fet de la d'avui una de les etapes més dures del que portem.
El dia ha començat amb un bon esmorzar de refugi a Buxargüelo, avui una mica més tard ja que no el servien fins a les 7. Ens acomiadem de l'Anna i la Mireia, a qui no veurem ja fins d'aquí 3 dies, corredisses i nervis d'última hora perque l'Eva no trobava el DNI (no se la pot treure a passejar aquesta dona), i ens llencem al camí. Primer baixant seguint el curs del riu Ara, a molt bon ritme, passant una petita cornisa equipada amb un cable. Parada per fer trucades, i seguim amb el descens fins al Puente de los Navarros, punt d'entrada al Parc Nacional.
Ens endinsem doncs, quan ja portem quasi 3h de camí a la Vall d'Ordesa. El camí s'enfila sempre seguint el riu, que ens ofereix espectaculars salts d'aigua i grans basses d'aigües cristalines. La riuada de gent avui és constant, i sembla que la vall no s'hagi d'acabar mai. Cap a la 1, ja força cansadets, parada tecnica per recuperar forces am el menú habitual de pa i formatge, i afrontem la part final de la vall, que per fi s'obre i ens ofereix la magnífica vista del Massís del Mont Perdut. I amb la cascada de la Cola de Caballo de fons, remuntem les rampes de les parets que tanquen la vall per arribar cap a les 5 de la tarda al refugi de Goriz.
Aquí hem gaudit d'una típica dutxa de muntanya (amb l'aigua ben natural i fresqueta), i ara, a tres quarts i mig de 8, ja estem sopadets, acompanyats d'uns bilbainus que estan alucinant, com tanta altra gent, d'aquesta petita passejada que estem fent per les nostres muntanyetes.
I demá, 22 de juliol, etapa reina del GR, amb 10h 30' per recórrer només 11km, amb una baixada temible de 1200m en 2km. Molta gent ens ha parlat d'aquesta baixada com un dels trams més complicats del camí, pero amb il•lusió, bastons, i una mica de dopping pels genolls, segur que arribem sencers i contents a Pineta!
Bona nit! (mmm...no us imagineu el sol que fa aquí fora, pero toca anar a dormir!)
Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:
3)Apren de les persones que hi han estat abans:per molt que et consideris unic,sempre hi ha hagut una altra persona que ha tingut el mateix somni abans i ha deixat unes marques que et poden facilitar la caminada;llocs per a posar la corda,viaranys nous,branques trencades per facilitar la marxa…La caminada es teva,la responsabilitat, també,pero recorda que l'experiencia dels altres ajuda molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada