divendres, 29 de juliol del 2011

Etapa 22:Restanca-Colomers-Amitges

Avui sí, darrera de les 5 etapes més canyeres, entre els refugis de Restanca i Amitges, tot passant pel de Colomers.

Han estat unes 8 hores de camí, començant amb una distreta baixada fins al fons de la vall, on hem agafat la pista. Caminant a molt bon ritme, hem deixat endarrere uns quants km de baixada i de pujada, anant menjant maduixetes i trobant bolets (fins ara ja hem hagut de deixar passar 5 o 6 mocoses o llanegues, i un parell de rovellons), i distrets com anavem ens hem saltat la bifurcació que havíem d'agafar. Finalment ens hem anat adonant que no anavem pel camí correcte, pero per sort una amable conductora ens ha dit que la pista que seguíem també portava a Colomers. Així que res, seguim pel camí fent una versió lliure del GR11. El jurat ha considerat que no es tractava de cap trampa, per tant no tenim cap remordiment.

Arribats a Colomers, parada per menjar el pícnic sobre la presa del llac amb vistes excelents sobre el Circ de Colomers, i seguim amb la segona part de l'etapa pujant cap als llacs Long i de l'Obac. Juguesques, retrobaments amb en Copi, i amunt que fa pujada cap al Port de Ratera, que ens regala grans vistes sobre les muntanyes veïnes. I és que avui sí, el sol ens ha saludat i acompanyat tot el camí! I de Ratera, una horeta de baixada fins al refugi d'Amitges al ritme de l'Eva, que porta uns dies que només es queixa (esta clar que és una gallineta).

Un cop al refu, ritual d'arribada finlandes al crit d"oki oki oki", dutxa, sopar, retrobament amb la Manuela, una francesa que fa un mix de GRs, partidetes... la rutina habitual de refugis, i a dormir.

Per cert, abans d'acabar, que sinó s'enfada... la veritat és que l'Eva ho esta fent molt bé, camina molt i dóna molta alegria al grup, i no es troben gaires noies que caminin 400km, que avui els hem superat! I esta començant a ser una muntanyenca com cal, una mica menys neta, i menja lo que toqui als refugis (Antonia, ja pots estar contenta!)

Doncs bé, el proper dia que m'apoderi de la maquineta, us explicaré les intimitats del Xavi i els estralls que provoca als refugis amb els seus roncs o les hores que tarda a estar a punt pel matí.

Arcadi Cornadó, informació real i veraç. Tot el que vols saber, quan ho vols saber.

3 comentaris:

  1. No sé perquè, però ja m'imaginava que aquesta actualització estava en mans del senyor Arcadi!jaja Cuideu-vos molt guapos! Molts petonets! Feu una abraçada gegant a l'Albert i la Mati demà quan els veieu!

    ResponElimina
  2. Hombre Arcadi!! Tu també fas de reporteru rixaraxeru?! :) Així m'agrada! Què tal tot? Sembla que tot us va "de cine", oi? Ja heu fet molts quilòmetres, eh, cracks? Ja podeu estar ben orgullosos!
    Molts ànims!! Espero que tot us vagi de P... (piii) Mare! Ho he censurat per si ho llegeix algun menor! ;)
    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
  3. Benvinguts a casa!!! Ara això de fer versions lliures del GR..., bé, ho deixarem com una llicència per l'emoció de arribar a casa des de l'Atlàntic però si hi torneu potser us farem repetir les etapes que us faltin ;)
    Molts ànims que això ja està fet, total ara tot fa baixada cap al mar,oi?

    ResponElimina