"Ciutadans de Catalunya ja som aquí!!"
Deixem Angliós un lloc dels que queden ben apuntats d'aquest GR11...quin lloc més bonic ;-)
...i comencem a baixar en direcció a l'embassament de Baserca...altre cop pluja,pero després de tants dies ja estem acostumats a Caminar xops,amb els peus molls,amb la "caputxa" de la motxilla,intentant no caure i millorar la tecnica de Stonesurf... i fins i tot intentar aprofitar alguna estona de Sol per si va assecant la roba que portem estesa al darrere de la motxilla...a més el Camí sigui en sec o sota la pluja sempre el Gaudim doncs travessem només una vegada per llocs magnífics...a més tb l'amenitzem tot xerrant,jugant a algun joc o repassant tot lo cançoner catala ...aquest parell se les saben totes:Manel,Sau,Sopa,Pets,Amics de les Arts,Gossos...
Arribem doncs a Baserca,remuntem un trosset de carretera i creuem un pont sobre la Noguera Ribagorçana que ens porta al...Pirineu Catala!
Quina emoció després de 21 dies Caminant sense parar des de l'Atlantic,ja som a casa.
Entrem per l'Alta Ribagorça i pels mateixos camins on aquest redactor va començar a Caminar per la muntanya...i a més veure a més camions de la Harinera la Meta de Lleida o containers de brossa de Tarrega,doncs ¿que voleu que us digui? A un se li cau la llagrimeta ;-)
Una mica més de pluja...passem pel cantó del Refugi de Conangles (Carme S.,felicitats des d'aquí),parem al Refugi de l'Espitau de Vielha (tancat per vacances) on agafem forces per remuntar el Port de Rius -ja sabem pq es diu així i és que raja aigua per tot arreu fins i tot pel mig del camí- on trobem el Lac de Rius gran i molt,molt maco (ho sento pero ja he esgotat els calificatius) on l'Eva ens agreix el fet de poder estar aquí amb nosaltres (de fet natros no l'havíem convidada,es va apuntar ella...GGG) i jo també com cada dia li recordo a l'Arcadi (fent-li la broma)la p...que ens va fer quan ens va enrolar en tot aixo ;-)
Baixada llarga pel mig de més aigua i fang (quan ja estaem secs) al camí i pujada final matadora per arribar a travessar la pressa que ens condueix a Restanca...i a celebrar l'entrada a les nostres muntanyes (tot i que aquí ens recorden el seu fet diferencial,som a la Val d'Aran),amb una mica de vinet i licor d'herbes que fan passar la duressa d'una etapa que més que per ella mateixa,la feia el fet de ser enmig del "Tourmalet" del GR11 que estem passant amb nota i que podríem dir que dema té la seva etapa final al Port de Ratera. L'endema,només 4.30h fins a La Guingueta i la posterior,tot i que molt llarga fins a Tavascan,el fet de retrobar a l'Albert i la Mati fara que sigui ben especial ;-)
...i dema fins a Amitges (l'Albert precissament s'ho coneix bé) passant per Colomers adentrant-nos ja al Parc Nacional d'Aigües Tortes i San Maurici ;-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada