Etapa 10: Aguas Tuertas-Candanchú

Aixecar-se en un lloc com el d'avui ens fa sentir privilegiats.

Veure aquelles vaques enmig d'un prat inmens on els meandres descriuen un paratge preciós,amb una llum atenuada abans de que el Sol s'aixequi i tenir els minuts suficients per contemplar les muntanyes que des d'allí s'aixequen...que voleu que us digui...no té preu ;-)

Som conscients que solament passem un cop per cada un d'aquests llocs i per aixo val la pena,no només fer la foto per tenir el record,sinó fer el record a dins nostre també tot gravant aquelles imatges en la nostra memoria.

És a dir -i seguint amb les analogies- si el nostre camí que caminem cada matí (GR11) fos el Nostre Camí que Caminem diariament (la Vida mateixa) podríem dir que sabem que hem de Gaudir de cada dia,doncs no sabem quan podrem tornar en aquests paratges...si Aprenem doncs aixo, aquests dies que les nostres passes també recorren el Camí vital de cadascun de nosaltres ,¿com no hauríem d'acabar Aprenent que cal Gaudir al maxim de cada passa que fem?...quan tornem a Caminar pel nostre dia a dia personal després d'aquesta bonica aventura,penso que sirem capaços de Gaudir encara més del nostre Present (que vol dir Regal)...pq aquell dia sira únic i diferent a l'igual que els paratges que travessem que encara que puguem tornar-hi,mai siran els mateixos doncs els mirarem amb ulls diferents cada cop ;+)

Després d'aquest incís "metafísic" (una petita llicencia d'aquest redactor) cal passar a explicar l'etapa d'avui:Trencacames,siria la seva descripció.

Passem un coll de més de 1900m per encarar-nos a una baixada a Candanchú amb petits desnivells de baixada i de pujada fins a apareixer enmig de les pistes de l'estació d'esquí...cansats pero molt sencers (cada dia més)

Ara bé,comentari a part per l'Ibón (llac en maño) d'Estanés,primer estany (amb aigua) que travessem i un altre lloc per anar sumant a aquella llista de paratges naturals que valen la pena.

També seguim sumant animals a la llista de fauna que anem trobant,avui un porc senglar força gran.I encara que ja havien sortit,hem tornat a trobar isards pels voltants de l'Ibón que semblaven observar-nos pel camí.

Ahh...i avui més gent caminant per la muntanya,alguns d'ells ens encoratgen en la nostra aventura mentre ens recorden lo afortunats que som de poder fer una cosa semblant.Amb d'altres,com l'Andrés,un Pamplonica que hem trobat tot dinant,que tb fant el GR11 -en sentit contrari aquest- ens intercanviem informació (ell ja esta arribant a casa)

A la tarde,volta per Canfranc Estación i Canfranc (aprofitant que tenim cotxe) i tornada al Refugio Valle del Aragón -és el riu que per aquí passe- per fer temps fins un sopar on compartim taula amb més caminadors del GR:Una parella de prop de Londres que ens venim trobant des de Zuriza,dues noies de Saragossa que es dediquen a fer el GR per etapes en diferents anys,i en Rai,un mestre de música del Liceu,que es dedica a fer la HRP (Alta ruta pirinenca) és a dir a anar de cim en cim...cosa que també ha de ser ben divertida ¿no?

Bé...i ara a dormir,que toca recuperar forces i a més avui,ens ha tocat actualitzar el bloc amb tres articles seguits per manca de cobertura.O sigui que no patiu sinó ens podeu llegir cada dia pq aquest sira el motiu...pq aquest bloc seguira sent diari doncs fins a completar la ruta amics lectors (que sabem que sou una colla) gracies altre cop pel vostre suport i els vostres comentaris doncs ens encanta poder llegir-los cada dia ;-)

...i dema,una etapa llarga fins a Sallent i amb predicció de pluja,a la que ja estem força acostumats...ja us explicarem ;-)