dilluns, 25 de juliol del 2011

Etapa 19:Biadós-Puente de San Chaime

Avui primer de tot un petit comentari per l'actualitat de fora del nostre dia a dia particular.Ens anem assebentant de ben poques coses...el Tour,fora de l'etapa de Luz Ardiden (bravo Samu) que vam veure a Zuriza,l'hem seguit per lo que mos anaven explicant...avui que Uruguay guanya a la final de la Copa América al Paraguay...que fort!...pero saber lo de l'Amy "Casadeví" mos ha impactat :-(
Encara que l'impacte més important és per lo de l'atemptat de Noruega i saber com havie anat tot plegat :-(

...el món segueix rodant,i nosaltres seguim Caminant,aquesta és de debó la nostra actualitat des de fa ja 19 dies i la que encara ho ha de ser per 20 més,doncs per moltes pedres que poguem trobar al Camí i per moltes caigudes que hi hagin (avui en Xavi amb 2 més ja en porte 11,l'Eva i l'Arcadi també han sumat i queden en 4 i 3 respectivament),natros sabem que -com el Món- hem de seguir rodant per aquests colls que cada dia ens pugen a dalt d'una vall magnífica per tornar-ne a Gaudir de la propera que queda a davant ;-)
Una de les nostres cançons és la de "El rey"..."una piedra en el camino me enseñó que mi destino era rodar y rodar...ya me lo dijo un arriero que no hay que llegar primero pero hay que saber llegar..."...i és que com diu una dita rusa "caure és permes,pero aixecar-se és obligatori" i a més (i aixo us ho dic com a líder de la classificació...GGG) com més vegades caus és més facil aixecar-se doncs en aquest cas,l'experiencia és un grau ;+)

L'etapa d'avui dia de Sant Jaume...arribem al Pont de San Jaume!! (d'aixo,en Jung en diria una "sincronicitat")...a través de remuntar la zinqueta de Añes Cruzes i superar el llarg port de Chistau que ens deixa en una preciossa vall d'Estós.
Com ja es pot apreciar al comiat que ens feien la Mireia i l'Anna (ara tenim dues "Superintendentes" recordeu) els núvols ens han acompanyat tot lo dia i altre cop la pluja durant bona part de l'etapa que semble que seguira amb nosaltres alguns dies més.Així que avui poc hem pogut apreciar la zona de Posets que vorejavem o el Perdiguero quan hi hem passat per sota...ara aixo sí,lo dels salts d'aigua ja no sabem com definir-ho,n'hi han per tot arreu i a quin més bonic...a la foto,poc més avall de "la cabaña del turmo" per cert (no sabem si és la de la cançó) teniu les Gorgas Galantes,quina manera de rajar aigua!

...i en arribar al camping Aneto (final d'avui) trobem tb altre cop a familia i amics de l'Arcadi (gracies Gloria pel vostre GR,la vostra companyia ....i els vostres comentaris)... i fins i tot una altra sorpressa,familia al complet,doncs també ha arribat el germa que faltave, el "número 2" en Pom,i la Lluna i tots plegats hem passat la tarde per Benasc sota un "txiri-miri" intermitent que ens regala un bonic Arc de Sant Martí ;-)

...i dema,una de les etapes més exigents doncs hem d'assolir la tercera cota més alta del GR11 al Coll de Ballibierna i tot voltant per la falda de l'Aneto arribar a Angliós.

Per cert,ara no sabem quan tornarem a tenir cobertura doncs venen unes etapes seguides Caminant per les alçades i ben probablement quan ens torneu a llegir...ja estarem a Catalunya!! ...i aixo promet ser molt divertit doncs sabem que molts de vosaltres tb sireu físicament en aquesta petita aventura de la que intentem fer-vos particips des de la distancia pq amics i amigues,si hi ha alguna cosa millor que Viure quelcom que ens fa Gaudir tant,és poder-ho Compartir ;+)

Una abraçada a tots des de gairebé el mig del GR11 ;-)

5 comentaris:

  1. Només dir-vos que per als que seguim des de casa vostra aventura és una alegria, que cada dia quan em llevo el primer que faig és mirar la vostra etapa, per a mi és més emocionant que EL TOUR.
    Una abraçada per a tots i aixecar després de cada caiguda que espero siguin les menys possibles

    ResponElimina
  2. Ja veig que esteu fets uns bons esportistes. Segueixo les vostres "croniques" del blog,molt maques les fotos. Em feu molta enveja.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
  3. Molts records des de Llívia on exercim d'aokups a Ca l'Arcadi:) Hem aribat després de creuar mig pirineu amb el ditxós Eix Pirinenc, pujar i baixar, tombs i retombs, paissatges encantadors, núvols menaçadors i finalment a partir de Sort aigua i aigua i més aigua. Ha estat un plaer compartir aquestes estonetes amb vosaltres, seguiu endavant que això ja és vostre i sobretot seguiu gaudint de cada moment.

    ResponElimina
  4. Resolució definitiva: Arcadi, t'estimem!!!! (als altres també, però ja són definitius). Seguim junts un any més. Ara, a gaudir del camí. Ens veiem aviat!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. Ja sou a Catalunya, és a dir, a casa, ja ens falta menys per poder-vos veure, quina il·lu!!! Per cert, Arcadi, estic d'acord amb la Susanna, a patir-nos un any més! Que bé! Ara disfruteu del fet de ser a casa i penseu que us esperem amb ànsia! Un petó molt gran per tots i totes i ens veiem ben aviat.

    ResponElimina