Etapa 25:Tavascan-Areu

Com "baiau" tots,ahir mos vam equivocar i no arribavem pas a Baiau sinó a Areu (de fet l'etapa de dema tampoc l'acabarem al Refugi de Baiau doncs hem decidit allargar-la fins a Arinsal)

Avui sortia l'expedició de 9 components des de Casa Manuel de Tavascan i després d'unes dures rampes que no han aconseguit asustar a ningú,hem arribat a Boldis Sobira per fer un petit descans i enfilar amunt per pista fins un corriol que ens duia al capdemunt del Coll de Tudela...nom que la Míriam recordara per molt temps per l'esforç realitzat, pq tot i patir força,amb una mica d'ajuda de l'Albert,ha arribat a completar una pujada que com diria la Sílvia "se li ha fet una muntanya" (per cert mai millor dit) ...totes dues estaven avui molt orgullosses de si mateixes per la fita aconseguida tot arribant al Camping Pica d'Estats d'Areu.
Les nostres "superintendentes" ,l'Anna i la Mireia,també s'han calçat les botes per Compartir Camí avui amb natros.A dalt del coll val a dir que l'Eva i l'Arcadi havien ficat en marxa el crono per veure quan arribavem la resta d'expedicionaris (aquests dos tenen la competició a l'ADN!!)... i completen aquest equip de Mestres Caminadors la Mati que segueix comprovant que el seu genoll cada dia va millor,un servidor...i en Copi -el Mestre Ferrer de Santa Coloma que avui ha tornat a fer un tros amb natros ;-)

A la foto ens podeu veure Gaudint del premi de lo alt del Coll de Tudela (on també hem jalat quelcom:pa,fuet i llonganissa,formatges,xocolata...) i a l'altra,tot contemplant la Pica d'Estats des d'un dels colls amb millors vistes sobre el Pirineu Catala.

La baixada tot xino-xano,ens ha servit per seguir fent riures amb l'Albert "punxant" a l'Arcadi GGG..i tots ben contents pel Camí fet avui plegats doncs "Compartir és Estimar" com diu el component més alt del grup ;+)

Llarga jornada doncs,seguida dels beures per calmar la set,banyet a la piscina per fer la nostra "cuita al sol" particular sense pujar al Monteixo...dutxa,rentar roba,petit descans,caminada fins al poble -on estan de festa major i hem pogut fer unes ballaruques-...ahh i se m'oblidae,evidentment hem anat a sopar com calia per celebrar el dia d'avui a l'Hotel Vall Ferrera per recuperar forces amb escudelles i civets de cabirol entre d'altres manjars...i és que hi han coses que no poden mancar ja ho veieu pq un GR11 tant "exigent" com estem fent GGG,reclame de ser celebrat com cal!!

...i dema,els expedicionaris d'avui partiran rumb a Amitges per veure un Parc Nacional que com podeu recordar ens va "encantar" i natros1600m amunt per passar per altre cop un dels colls més alts del GR, i tot havent passat Baiau,entrar a Andorra i baixar fins a Arinsal on farem nit ;-)

Gracies per seguir Caminant amb nosaltres ja sabem com diu la cançó que You'll never Walk Alone ...o com diria la nostra filosofa particular "tot és relatiu i si sap aixo...Tot flueix ;+)

Bona nit i tapa't!

Etapa 24:La Guingueta-Tavascan

Ja som a Tavascan!! ...amb la Mati i l'Albert... i també amb la Sílvia i la Míriam ;-)

Tant parlar-ne,durant tants dies i ja hem arribat.

Perdoneu tots si la crónica d'avui és curta pero ja és tard segons lo nostre horari de GR11 i a més avui ha sigut un dia ple d'emocions ;-)

Només dir que el que ahir a la nit veiem com una etapa dura,avui plens d'energies i de ganes com estavem -i sobretot am motxilles buides - ens hem "menjat" els desnivells de lo Calbo i el del coll de Jou sense problema.Des de la Guingueta i passant per Dorve (prop d'allí han fet nit la Manuela en Copi i en Saksie que avui hem tornar a retrobar),tot coronat el primer coll...(amb un Cep que ha vingut a trobar-nos) anem Camí de Estaon on si us plau si hi passeu no deixeu de visitar a en Pedro del Refugi que us atendra amb hospitalitat i cordialitat i podreu prendre el que us vingui de gust (com una truita o uns ous farrats amb beicon ...que bons!)

Seguim Camí doncs després d'aquesta suculent aturada a Estaon,altre cop un coll (és el dia que més desnivelll positiu hem superat)...i fins a Tavascan on abans d'arribar-hi ja ens rep amb tots els honors lo comité de benvinguda (Ares i Roc inclossos) i  que a més ens obren la porta de casa seva per menjar i dormir ;+)...merci altre cop per tot plegat des d'aquestes línies  amics

...és que dema,a més s'apuntaran (també les Superintendentes) a fer l'etapa fins a Baiau on ja han anat a deixar un parell de cotxes allí on finalitzrem l'etapa ;+)

A la tarde bany refrescant a la tolla mentre el Xavi) també rebia una altra visita! Ole,ole...dels seus pares,la tata Olga i els seus nebots Itziar i Marc amb els que  també en companyia de l'Eva i l'Arcadi,hem fet un beure a la terrassa del Llacs de Cardós on havíem passat tantes hores de petits :-)

Acabem per avui donant també les gracies a la resta de familia de l'Albert-els de can Manel- als avis i tiets que tant bé ens han rebut i amb els que hem pogut compartir taula per sopar,altre cop amb un menjar boníssim ;-)

...lo dit,dema promet ser un dia molt divertit amb tants mestres (de l'Alfons I i més...per cert,felicitats "Pajaritu"!) Caminant pel Pirineu ;+)

Etapa 23: Amitges-La Guingueta d'Aneu

Primero de todo dar las gracias y un saludo desde aquí a los amigos vascos que nos han dejado un comentario en la etapa de Góriz-Pineta,con los que compartimos mesa en el refugio que queda a los pies del Monte Perdido...queda apuntado lo de las sidrerías de Astegarraga ;-) Aupa!
...i tb saludar als amics del gr-2011 que seguixen amb la mateixa aventura que natros vam començar el 7/7...ja fa molts dies,molts kms,molts paisatges,moltes aventures...que seguiu Gaudint Edu i Xavi ;-)

Avui etapa de "descans" amb menys de 5h efectives caminant...diem efectives pq ens ho hem pres amb calma,podeu veure que hem passat per un dels llocs més populars de Catalunya (després de la bonica cascada de Ratera) com és el l'Estany de Sant Maurici amb els Encantats a darrere entre mig dels dos pics bessons...dos caçadors que van quedar petrificats per burlar-se dels romeus que anaven a l'ermita segons conte la llegenda,després visita a l'expo "El món de la fusta" amb els raiers com a protagonistes (l'element transportat era alhora el transport en sí mateix),aturada a Espot per fer entre d'altres l'entrepa de llom amb formatge que feia tants dies era "l'antojo" de l'Arcadi (després de parlar-nos amb tanta falera aquests dies del famós Boada de Tarragona s'ho tenia ben guanyat)
...i saludar altre cop a en Copi que havie dormit al poble i tb en Saksie (20 anyets té aquest noi que volte tant lluny de ca seu)
...i camí cap a Estaís ,al que no hem pujat finalment (no li digueu a ningú pero portem un parell de dies que lo del GR11 l'estem fent amb una "lectura lliure" GGG...i tot passant per Jou,baixada empinada fins a La Guingueta on mos esperaven després d'aquests dies de "Tourmalet",les nostres inestimables i imprescindibles "Superintendentes" -L'Anna i la Mireia- que ahir també van pujar a Amitges i encara que finalment no mos vam trobar,van Gaudir com no podia ser d'altra manera,d'un trosset petitet de Parc Nacional d'Aigües Tortes que a tots mos ha deixat "encantats" ;-)

Per cert,a la foto de dalt podeu veure l'Eva al cantó de "LA Bet" amb qui han fet molt bones migues,i com es pot veure que és de bona fusta,hem pensat en dedicar-vos una cançó seva que comença dient "Segueix-me el fil.."

http://open.spotify.com/track/3ohg2HSmGzT7KWSvobhv9o

pq en definitiva és el que venim seguint de fa 23 dies i el que seguirem seguint fins al cap del Camí,doncs aquest GR11 resegueix un fil conductor com és lo Pirineu que compartim amb la bona gent de tots els pobles visitats que hem trobat fins ara i que mos ha portat ja fins a casa nostra ;-)

...i en arribar,un bon menú a l'Hotel Cases i "chek-in" al camping Valls d'Aneu per entre d'altres coses,ficar unes rentadores i secadores molt benvingudes després de Caminar per aquestes muntanyes amb tanta roba que ja caminave sola practicament ;-) i visita al preciós poble d'Esterri per abastir-nos de queviures.

Dema ens vé una etapa una mica "bestia" de gairebé 2000m de desnivell positiu passant per Estaon...pero amb la gran motivació d'arribar ja a veure l'Albert i la Mati que mos esperaran amb els braços oberts que per fer-nos unes abraçades que segur que dema siran molt benvingudes ;-)
...i per cert,ens hem adonat que a les etapes de vora Andorra,entre la guía i els mapes amb els desnivells,hi ha una variació de temps que poder fa que finalment haguem de retocar els plans inicials de l'etapa que transcorre pel País veí...ja anirem informant,pero tranquils que el 3 estarem a la Cabana i el 4 a Puigcerda!...que fort,si ja som aquí!

Us deixem ja amics,pq hem d'agafar moltes forces per dema ;-)

Oki,oki,oki...hoi,hoi,hoi!!!

Etapa 22:Restanca-Colomers-Amitges

Avui sí, darrera de les 5 etapes més canyeres, entre els refugis de Restanca i Amitges, tot passant pel de Colomers.

Han estat unes 8 hores de camí, començant amb una distreta baixada fins al fons de la vall, on hem agafat la pista. Caminant a molt bon ritme, hem deixat endarrere uns quants km de baixada i de pujada, anant menjant maduixetes i trobant bolets (fins ara ja hem hagut de deixar passar 5 o 6 mocoses o llanegues, i un parell de rovellons), i distrets com anavem ens hem saltat la bifurcació que havíem d'agafar. Finalment ens hem anat adonant que no anavem pel camí correcte, pero per sort una amable conductora ens ha dit que la pista que seguíem també portava a Colomers. Així que res, seguim pel camí fent una versió lliure del GR11. El jurat ha considerat que no es tractava de cap trampa, per tant no tenim cap remordiment.

Arribats a Colomers, parada per menjar el pícnic sobre la presa del llac amb vistes excelents sobre el Circ de Colomers, i seguim amb la segona part de l'etapa pujant cap als llacs Long i de l'Obac. Juguesques, retrobaments amb en Copi, i amunt que fa pujada cap al Port de Ratera, que ens regala grans vistes sobre les muntanyes veïnes. I és que avui sí, el sol ens ha saludat i acompanyat tot el camí! I de Ratera, una horeta de baixada fins al refugi d'Amitges al ritme de l'Eva, que porta uns dies que només es queixa (esta clar que és una gallineta).

Un cop al refu, ritual d'arribada finlandes al crit d"oki oki oki", dutxa, sopar, retrobament amb la Manuela, una francesa que fa un mix de GRs, partidetes... la rutina habitual de refugis, i a dormir.

Per cert, abans d'acabar, que sinó s'enfada... la veritat és que l'Eva ho esta fent molt bé, camina molt i dóna molta alegria al grup, i no es troben gaires noies que caminin 400km, que avui els hem superat! I esta començant a ser una muntanyenca com cal, una mica menys neta, i menja lo que toqui als refugis (Antonia, ja pots estar contenta!)

Doncs bé, el proper dia que m'apoderi de la maquineta, us explicaré les intimitats del Xavi i els estralls que provoca als refugis amb els seus roncs o les hores que tarda a estar a punt pel matí.

Arcadi Cornadó, informació real i veraç. Tot el que vols saber, quan ho vols saber.

Etapa 21: Angliós-Espitau de Vielha-Restanca

"Ciutadans de Catalunya ja som aquí!!"

Deixem Angliós un lloc dels que queden ben apuntats d'aquest GR11...quin lloc més bonic ;-)
...i comencem a baixar en direcció a l'embassament de Baserca...altre cop pluja,pero després de tants dies ja estem acostumats a Caminar xops,amb els peus molls,amb la "caputxa" de la motxilla,intentant no caure i millorar la tecnica de Stonesurf... i fins i tot intentar aprofitar alguna estona de Sol per si va assecant la roba que portem estesa al darrere de la motxilla...a més el Camí sigui en sec o sota la pluja sempre el Gaudim doncs travessem només una vegada per llocs magnífics...a més tb l'amenitzem tot xerrant,jugant a algun joc o repassant tot lo cançoner catala ...aquest parell se les saben totes:Manel,Sau,Sopa,Pets,Amics de les Arts,Gossos...

Arribem doncs a Baserca,remuntem un trosset de carretera i creuem un pont sobre la Noguera Ribagorçana que ens porta al...Pirineu Catala!
Quina emoció després de 21 dies Caminant sense parar des de l'Atlantic,ja som a casa.
Entrem per l'Alta Ribagorça i pels mateixos camins on aquest redactor va començar a Caminar per la muntanya...i  a més veure a més camions de la Harinera la Meta de Lleida o containers de brossa de Tarrega,doncs ¿que voleu que us digui? A un se li cau la llagrimeta ;-)

Una mica més de pluja...passem pel cantó del Refugi de Conangles (Carme S.,felicitats des d'aquí),parem al Refugi de l'Espitau de Vielha (tancat per vacances) on agafem forces per remuntar el Port de Rius -ja sabem pq es diu així i és que raja aigua per tot arreu fins i tot pel mig del camí- on trobem el Lac de Rius gran i molt,molt maco (ho sento pero ja he esgotat els calificatius) on l'Eva ens agreix el fet de poder estar aquí amb nosaltres (de fet natros no l'havíem convidada,es va apuntar ella...GGG) i jo també com cada dia li recordo a l'Arcadi (fent-li la broma)la p...que ens va fer quan ens va enrolar en tot aixo ;-)

Baixada llarga pel mig de més aigua i fang (quan ja estaem secs) al camí i pujada final matadora per arribar a travessar la pressa que ens condueix a Restanca...i a celebrar l'entrada a les nostres muntanyes (tot i que aquí ens recorden el seu fet diferencial,som a la Val d'Aran),amb una mica de vinet i licor d'herbes que fan passar la duressa d'una etapa que més que per ella mateixa,la feia el fet de ser enmig del "Tourmalet" del GR11 que estem passant amb nota i que podríem dir que dema té la seva etapa final al Port de Ratera. L'endema,només 4.30h fins a La Guingueta i la posterior,tot i que molt llarga fins a Tavascan,el fet de retrobar a l'Albert i la Mati fara que sigui ben especial ;-)

...i dema fins a Amitges (l'Albert precissament s'ho coneix bé) passant per Colomers adentrant-nos ja al Parc Nacional d'Aigües Tortes i San Maurici ;-)

Paso del Ecuador:Biadós-Angliós

"És un dels llocs més bonics on he estat mai" Eva dixit.Hi ho ha dit en el moment en que a més una intensa pluja ens estave deixant xops de dalt a baix tot descendint per la Collada dels Ibons/Estanys en direcció al Refugi d'Angliós i amn tota una serie d'Estanys de Cap d'Angliós als nostres peus que fan d'aquest lloc efectivament,on dels més bonics on haguem pogut estar mai ;-)

Avui,etapa reina del GR11 per tots els condicionants: temps-molta pluja en la larr final-,durada de l'etapa-9h-,desnivell acumulat de més de 1500m,motxilles plenes pq a Angliós,Restanca i Amitges no tindrem el suport incondicional de l'Anna i la Mireia -com us trobarem a faltar-...i per les imatges magnífiques dels llocs on passem en el bell mig del GR11.Etapa molt intensa doncs,de principi a fí que a més emocionalment tb té el ssignificat d'haver travessat la meitat del Camí fet que hem celebrat per cert amb felicitacions per tothom,amb en Marc i en Copi a l'Ibón Baixo de Ballibierna on tb hem aprofitat per menjar quelcom i fer un xerrup de Chartresse en honor a l'ocasió tot Gaudint d'un entorn com calia per l'aconteixement del moment ;-)

Abans pero,clars i núvols i alguna finestra de sol i pas a pas des del Camping Aneto fent Camí per anar superant els 1500m de desnivell fins al coll del Ballibierna (2728m,tercera cota més alta del GR11) on ja deixem enrere el darrer "Ibón" el Alto de Ballibierna (a la foto podeu veure Alto i Baxo) i trobar  el primer "Estany" de Cap de Llauset que tb (ja estem aprop de Catalunya)que tb veieu a la foto i que voregem...  més 150m cap amunt per coronar el coll dels Estanys des d'on podem contemplar l'estampa que al principi us explicavem ;-)

Aixo sí,aquesta pujada i tota la la baixada sota un aiguat que ha fet que l'arribada al Refugi d'Angliós fos tot un regal pel fet de poder-nos treure tota la roba molla,pel fet de trobar-nos en una cabaneta de fusta a peu d'un estany i a més pel fet de retrobar no només als amics colomencs sinó també al Caminant danés that we met in Elizondo when he plays his flute i que hem anat trobant al camí  (en Saksie) i en Joan,que com ell diu,formem la promoció del 7 i 8 de Juliol d'aquest GR11 del 2011 i que avui tots plegats hem fet ja unes passes més sobre la meitat d'un Camí que ja mos ha unit,pq les hores passades en convivencia en el Camí o en aquests refugis són de bona sintonia i per poder xerrar i Compartir una mica més dels nostres Camins respectius que en aquests dies transcorren junts de manera simultania.

Bons moments per al record i per saber-nos tots uns bons Caminadors (encara que naltros fem el "GR de luxe" sobre totes les tipologies per fer-ho) pq de lo contrari no haguessim arribat a on som avui.

Un dia en el que no hem vist clarament l'Aneto (que hem intuit) doncs estave envoltat de núvols pero en el que ja hem deixat enrere els tres pics més alts del Pirineu (Monte Perdido,Punta Llardana al Posets i Aneto) tot esperant trobar la bellessa de les nostrades muntanyes ;+)

Dema,entrada a Catalunya!!...en quan travessem la Noguera Ribagorçana per entrar a l'Alta Ribagorça i trepitjar una mica de Vall d'Aran...per arribar al Refugi de la Restanca i agafar les forces necessaries ;+)

Etapa 19:Biadós-Puente de San Chaime

Avui primer de tot un petit comentari per l'actualitat de fora del nostre dia a dia particular.Ens anem assebentant de ben poques coses...el Tour,fora de l'etapa de Luz Ardiden (bravo Samu) que vam veure a Zuriza,l'hem seguit per lo que mos anaven explicant...avui que Uruguay guanya a la final de la Copa América al Paraguay...que fort!...pero saber lo de l'Amy "Casadeví" mos ha impactat :-(
Encara que l'impacte més important és per lo de l'atemptat de Noruega i saber com havie anat tot plegat :-(

...el món segueix rodant,i nosaltres seguim Caminant,aquesta és de debó la nostra actualitat des de fa ja 19 dies i la que encara ho ha de ser per 20 més,doncs per moltes pedres que poguem trobar al Camí i per moltes caigudes que hi hagin (avui en Xavi amb 2 més ja en porte 11,l'Eva i l'Arcadi també han sumat i queden en 4 i 3 respectivament),natros sabem que -com el Món- hem de seguir rodant per aquests colls que cada dia ens pugen a dalt d'una vall magnífica per tornar-ne a Gaudir de la propera que queda a davant ;-)
Una de les nostres cançons és la de "El rey"..."una piedra en el camino me enseñó que mi destino era rodar y rodar...ya me lo dijo un arriero que no hay que llegar primero pero hay que saber llegar..."...i és que com diu una dita rusa "caure és permes,pero aixecar-se és obligatori" i a més (i aixo us ho dic com a líder de la classificació...GGG) com més vegades caus és més facil aixecar-se doncs en aquest cas,l'experiencia és un grau ;+)

L'etapa d'avui dia de Sant Jaume...arribem al Pont de San Jaume!! (d'aixo,en Jung en diria una "sincronicitat")...a través de remuntar la zinqueta de Añes Cruzes i superar el llarg port de Chistau que ens deixa en una preciossa vall d'Estós.
Com ja es pot apreciar al comiat que ens feien la Mireia i l'Anna (ara tenim dues "Superintendentes" recordeu) els núvols ens han acompanyat tot lo dia i altre cop la pluja durant bona part de l'etapa que semble que seguira amb nosaltres alguns dies més.Així que avui poc hem pogut apreciar la zona de Posets que vorejavem o el Perdiguero quan hi hem passat per sota...ara aixo sí,lo dels salts d'aigua ja no sabem com definir-ho,n'hi han per tot arreu i a quin més bonic...a la foto,poc més avall de "la cabaña del turmo" per cert (no sabem si és la de la cançó) teniu les Gorgas Galantes,quina manera de rajar aigua!

...i en arribar al camping Aneto (final d'avui) trobem tb altre cop a familia i amics de l'Arcadi (gracies Gloria pel vostre GR,la vostra companyia ....i els vostres comentaris)... i fins i tot una altra sorpressa,familia al complet,doncs també ha arribat el germa que faltave, el "número 2" en Pom,i la Lluna i tots plegats hem passat la tarde per Benasc sota un "txiri-miri" intermitent que ens regala un bonic Arc de Sant Martí ;-)

...i dema,una de les etapes més exigents doncs hem d'assolir la tercera cota més alta del GR11 al Coll de Ballibierna i tot voltant per la falda de l'Aneto arribar a Angliós.

Per cert,ara no sabem quan tornarem a tenir cobertura doncs venen unes etapes seguides Caminant per les alçades i ben probablement quan ens torneu a llegir...ja estarem a Catalunya!! ...i aixo promet ser molt divertit doncs sabem que molts de vosaltres tb sireu físicament en aquesta petita aventura de la que intentem fer-vos particips des de la distancia pq amics i amigues,si hi ha alguna cosa millor que Viure quelcom que ens fa Gaudir tant,és poder-ho Compartir ;+)

Una abraçada a tots des de gairebé el mig del GR11 ;-)

Etapa 18: Parzán-Ref.Viadós

UiDesprés de la visita a Lafortunada que us comentavem en el post anterior,arriben els dos integrants (bé un,una mica desintegrat GGG...res que impideixi seguir el Camí) a darrera hora,fet que fa que aquesta nit haguem dormit una mica menys... tot ok ;-)

Mos aixequem i esmorzem galetes,sucs,xocolata... damunt del capó del cotxe,com tants altres dies hem fet en anar de Camping...després l'Anna i la Mireia mos apropen a Parzán,al desviament que marque Odrizeto,Ibón que assolim en finalitzar una pista força llarga de pujada i on tornem a trobar els amics colomencs -en Copi (Alfons) i en Marc- amb els que tornem a compartir Camí i avui més aviat una estona llarga a l'hora de dinar on seguim xerrant i rient plegats...avui,ens han encomanat si volíem fer l'honor d'arrrencar el proper mapa que toca i és que aquí,qui més qui menys,tothom tenim els nostres rituals ;+)

Abans,pero,vent força fred a la darrera part de la pujada al coll de  Chistau i baixada -amb la parada del dinar a les bordes de Lisier- i fins a Viadós on no sabíem si podríem dormir tots 5 i al final ens encabeixen a la caseta que veieu a la foto,que és la part de Refugi Lliure de l'hivern i on ara,ho tenen com a caseta de a més a més per si algú no té lloc al Refugi com ha sigut lo nostre cas ...i estem foça bé la veritat, amb tres lliteres per natros sols ;-)

I només dir que ja estem dutxadets,amb temps de fer tasques variades a la tarde i un sopar copiós i suculent que mos ha deixat ko pq avui el cansanci i la son ja fan efecte ;-)

...i l'altra foto...és el Posets (la Punta Llardana que de fet és com l'hauríem d'anomenar) el que vorejarem dema durant una etapa que ens ha de portar a Puente de San Chaime havent superat el Port de Chistau (no el Coll de Chistau,que era avui) que fara que deixem enrere la Vall que porte aquest nom.

I ara a dormir rapid...o millor dit bé,pq dema ja farem la 19ena!!...i per cert,tb hem superat els 300km,estem apunt d'arribar a l'Equador (no al país Su!) i ja s'olore tb el Pirineu Catala!!...ole,ole.ho estem fent de cine ;+)

Etapa 17:Pineta - Parzán

Visita!!

Avui l'Arcadi s'ha trobat amb un comité de benvinguda del tot inesperat i més encara pq feia poca estona (en el moment que hem recuperat la cobertura després de tres dies) havia parlat amb sa mare que feia com si res...doncs encabat,familia i amics ens esperaven al càmping de Bielsa per donar-nos un calorós aplaudiment ...després,hem celebrat la trobada anant a sopar a un restaurant de Bielsa tots plegats ;-)

El dia començae avui a Pineta on xino-xano,hem arribat a l'alçada del Parador per començar la pujada a la Larri amb uns prats magnífics plens de marmotes,isards,cavalls,vaques i vedellets (avui,després de tants dies de veure'n hem decidit dedicar-los-hi una foto) i amb un exemple de com seria el dia de tranquil,hem decidit sense voler-ho (nosaltres no ens perdem mai...GGG) arribar fins al final del circ on trobem un altre dels moltíssims salts d'aigua que hem vist aquests dies ...en recular per pujar cap al coll que tocave fer avui - el de Pietramula- trobem altre cop als colomencs- l'Alfons i en Marc- amb els que completem tota la pujada  (a la foto tb els podeu veure amb el protagonista d'aquests dies al darrere:el Monte Perdido)

La baixada?...mmm com us ho explicaria,jocs variats ...avui tocave capitals de comarca,l'atre dia del món,per no parlar-vos de les cançons que anem inventant per cada etapa,les que anem cantant o tota una serie de classificacions varies-caigudes,rius i fangs,tentacions,no dir la destinació final,els temps dels cartells (que trobavem a Navarra),etc...de les que ja us en farem detall en properes croniques...
...i tot aixo,després de llarga parada per dinar contemplant el paissatge,i seguit de "camamilles" (jocs de paraules) que sempre fan en Johan i en Charlio -com arribem a riure!- i avui tb balls,cançons i majarades diverses que fan que si normalment retallem temps al temps que marque la guía,avui l'haguem superat amb escreix ;-)

A més,a la pista de baixada cap a Parzán,mos trobem al "Tete" aparcat doncs la Mireia i l'Anna han anat d'excursió cap a l'Ibón de Larri...després ens passen (natros seguim caminant doncs s'ha debcompletar com toque tot el GR11) i les retrobem ja a la benzinera de Parzán per fer l'arribada que abans us explicavem aquí al camping i posterior sopar a Bielsa (per cert Pau,si mos llegeixes,un plaer retrobar-te) que han fet que tot plegat faci del Camí d'avui,quelcom ben diferent...i és que sempre Caminem,pero mai sabem quines coses ens depararan les nostres passes ;+) ...(en aquest sentit,l'Arcadi i l'Eva van a fer una visita a un poble proper-La Afortunada- que probablement es quedi en anecdota del viatge...ja us direm més)

Seguim sumant valls per l'Aragó:Canfranc,Valle de Tena,Ordesa y Monte Perdido,Cañon de Añisclo,la Balle Berde...ara prop d'on neix el Cinca,riu que suma el seu cabal al del Segre aigües avall...i tb sumem comarques:Jacetania,Alto Gállego,Sobrarbe i camí de la Ribagorza,atenció... ja fronterera amb el Pirineu Catala!...Tot suma,ja ho veieu,per seguir Gaudint del nostre Camí ;+)

Bona nit i fins a Biadós si és que tenim cobertura ;-)

Etapa 16:Góriz-Pineta

Tercera cronica que no podem actualitzar al dia pq avui aquí a Pineta tampoc tenim cobertura...suposem que dema si ho podrem fer des de Parzán o des del camping de  Bielsa on anirem a fer nit ...o sigui que,amics lectors,se us haura juntat la feina ;-)

Avui,en aquest sentit,us hem d'esmentar un comentari fet en aquest bloc que ens ha fet molta gracia,doncs l'Eduard Bartrina ens diu que ells comencen a fer el GR11 el diumenge...que tingueu molt bon Camí Edu,a l'igual que l'estem tenint nosaltres.Intentarem seguir-vos explicant el nostre dia a dia per si us pot servir d'alguna manera ;-)

El més destacable d'avui és sense cap dubte,quelcom que de feia molts dies que tothom ens parlava:el descens en picat (1200m en 2km) que des del Collado d'Añisclo baixa fins a Pineta...prova superada!!

El dia començava a Góriz aviadet per natros (a les 6h) i com gairebé cada dia entre 3/4 de 7 i 1/4 de 8 ja estem Caminant...avui,per arribar al Collado d'Arrablo des d'on tenim un primer descens on trobem a dos nois de Sta Coloma de Farners:l'Alfons i el Marc, dels que en Joan ja ens havia parlat a Aguas Tuertas,i un noi danes que també venim trobant des d'Elizondo...tots amb el mateix destí planificat en direcció al Mediterrani ;-)
També així la Mel i en David,una parella from near London que ni ahir,ni avui hem trobat,pero que des de Zuriza,també ens acompanyaven (i natros a ells) amb la seva simpatia...van decidir fer descans a Torla :-)
...així és el Camí,que us he d'explicar,com a la vida mateixa,vas trobant companys de viatge que de vegades vas trobant en moments diferents,companys amb els que camineu més o menys passes plegats,que els retrobes al cap de cert temps...que ja no tornes a retrobar...i d'altres amb els que fas molt Camí...el que sí que sempre hi és i aquest no falle mai,és un mateix ;+)

El que deiem,primera baixada que acaba amb un regal pels ulls com és el salt d'aigua de Fuen Blanca (foto)...i just al cantó una serie de cascades més petites que porten l'aigua Cañon d'Añisclo avall...nosaltres,cap amunt per coronar el seu coll de més de 2400m amb la posterior empinada i llaaaargaaaa baixada fins a Pineta.Tot i que al llibre (la Prames) ens marcava etapa de més de 10h,natros i els nostres genolls (i els pals) la fem en unes 6h ;-)

...i demà fins a Parzán,pujada de 1000m i baixada per pista i camí...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

4) "Els perills vistos de prop es poden controlar:Quan comences a pujar la muntanya dels teus somnis,fixa't bé en el que tens al voltant.Hi ha precipicis,és clar.Hi ha esquerdes gairebé imperceptibles.Hi ha pedres que han pulit les tempestes i s'han tornat tant relliscoses com el gel.Pero si saps on posar els peus descobriras els paranys i els sabras evitar."

...efectivament amics lectors,en aquesta etapa ens hem adonat de lo que significa saber on has de posar els peus a cada pas,l'experiència acumulada d'aquests dies,fa que a més,siguem capaços d'aixecar el cap entre pedra i pedra per poder contemplar tot lo que mos envolte ;+)

Etapa 15:Bujaruelo-Góriz

Aquí Arcadi al aparato. Nova prova de foc pel Pirineu Central per la vall més emblematica i turística, la Vall d'Ordesa i el Mont Perdut, amb 21km i uns 1300m de desnivell positiu, que hem recorregut en 8h i 45min amb parades incloses, i amb una pujada final que ha fet de la d'avui una de les etapes més dures del que portem.

El dia ha començat amb un bon esmorzar de refugi a Buxargüelo, avui una mica més tard ja que no el servien fins a les 7. Ens acomiadem de l'Anna i la Mireia, a qui no veurem ja fins d'aquí 3 dies, corredisses i nervis d'última hora perque l'Eva no trobava el DNI (no se la pot treure a passejar aquesta dona), i ens llencem al camí. Primer baixant seguint el curs del riu Ara, a molt bon ritme, passant una petita cornisa equipada amb un cable. Parada per fer trucades, i seguim amb el descens fins al Puente de los Navarros, punt d'entrada al Parc Nacional.

Ens endinsem doncs, quan ja portem quasi 3h de camí a la Vall d'Ordesa. El camí s'enfila sempre seguint el riu, que ens ofereix espectaculars salts d'aigua i grans basses d'aigües cristalines. La riuada de gent avui és constant, i sembla que la vall no s'hagi d'acabar mai. Cap a la 1, ja força cansadets, parada tecnica per recuperar forces am el menú habitual de pa i formatge, i afrontem la part final de la vall, que per fi s'obre i ens ofereix la magnífica vista del Massís del Mont Perdut. I amb la cascada de la Cola de Caballo de fons, remuntem les rampes de les parets que tanquen la vall per arribar cap a les 5 de la tarda al refugi de Goriz.

Aquí hem gaudit d'una típica dutxa de muntanya (amb l'aigua ben natural i fresqueta), i ara, a tres quarts i mig de 8, ja estem sopadets, acompanyats d'uns bilbainus que estan alucinant, com tanta altra gent, d'aquesta petita passejada que estem fent per les nostres muntanyetes.

I demá, 22 de juliol, etapa reina del GR, amb 10h 30' per recórrer només 11km, amb una baixada temible de 1200m en 2km. Molta gent ens ha parlat d'aquesta baixada com un dels trams més complicats del camí, pero amb il•lusió, bastons, i una mica de dopping pels genolls, segur que arribem sencers i contents a Pineta!

Bona nit! (mmm...no us imagineu el sol que fa aquí fora, pero toca anar a dormir!)

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

3)Apren de les persones que hi han estat abans:per molt que et consideris unic,sempre hi ha hagut una altra persona que ha tingut el mateix somni abans i ha deixat unes marques que et poden facilitar la caminada;llocs per a posar la corda,viaranys nous,branques trencades per facilitar la marxa…La caminada es teva,la responsabilitat, també,pero recorda que l'experiencia dels altres ajuda molt.

Etapa 14: Baños de Panticosa- Buxargüelo

Hola a tots! Dir-vos que avui seré jo, l'Eva, qui fara la petita cronica del dia.
Sorprenentment aquest matí, quan ens hem llevat, el cel ens oferia un blau que gairebé ja no recordavem.
Després d'un esmorzar energetic hem enfilat camí cap al Collado de Brazote per una rocosa pujada que ja a les acaballes ens ha ofert magnífiques vistes de les muntanyes que ens envoltaven, entre elles el majestuós pic del Vignemale, que ens ha deleitat amb la seva presencia gran part de la baixada.
Ja una mica més endavant hem trobat el riu Ara, que finalment hem creuat sense problemes després d'un estudi exhaustiu del terreny.
Hem seguit baixant fins arribar a la Vall de Buxargüelo, on hem deixat enrere els camins rocosos per resseguir el riu que ens ha acompanyat fins on som ara, San Nicolás de Bujaruelo.
Un cop aquí ens hem retrobat amb l'Anna que avui ha anat fins a Jaca a buscar a la Mireia que s'uneix al grup.
Tots junts hem aprofitat la tarda per relaxar-nos i banyar-nos al riu i per baixar a Torla
Ara estem preparant les motxilles, ja que dema marxem cap a Goriz i ja no tornarem a arribar al cotxe fins d'aquí un parell de dies que esperem que segueixin sent igual d'espectaculars que els anteriors.

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

2)Has de saber com arribar-hi:moltes vegades,quan veiem la muntanya de lluny,ens sembla bonica,interessant,plena de reptes.Pero quan provem d'acosta'ns-hi ¿que passa? L'envolten tot de carreteres,hi ha boscos entre el teu objectiu i tu,el que sembla clar sobre el mapa és difícil en la vida real...per tant,vés provant tots els camins i les dreceres fins que un dia et trobaras al peu de la muntanya que vols escalar.

Etapa 13:Respomuso-Balneario de Panticosa

NEU!!...i Aigues Termals ;-)

Etapa reina fins ara,no tant per la duressa sinó per la seva espectacularitat,quina passada lo d'avui ;-)
Us fiquem 4 fotos avui que no copsen ni de lluny el que avui hem viscut doncs ha sigut una etapa molt divertida i paissatgísticament brutal ;-)

Abans de seguir amb lo relat de l'etapa,tornem a donar-vos les gracies (ho sento,recordeu que no disposso d'accents oberts)...les gracies deia,a tots i totes pels vostres nombrosos i suculents comentaris i disculpeu si no us contestem 1×1,la qual cosa intentem fer en aquests articles que anem penjant a diari ;-)

Avui el dia començava a Respomuso acomiadant-nos de l'Anna que ha tingut la seva etapa particular tornant a baixar fins a Sallent i havent-se trobat una climatologia molt variable fins a baix...
...fet que a natros també ens ha passat doncs com deiem abans,lo de la neu,no va només pq l'hem trepitjada en diversos "neveros" (glaceres),sinó també pq a dalt del coll de Terrabai o Piedrafita de 2782m.,ens ha nevat!...bé,podem dir que era rufaca,xo el cert és que durant una bona estona tb a la baixada cap als Ibones Azules ens ha acompanyat ;-)
També hem tingut petites finestres de sol...i com no,altre cop la nostra amiga pluja,que tot i no deixar-nos tant xops com a Canal Roya (de Candanchú a Sallent),ha fet que haguem hagut de perfeccionar la nostra tecnica de "StoneSurf" pq les patinades les hem hagut de controlar i no sempre amb exit,a la baixada des del darrer Ibón (de Bachamaña) fins als Banys de Panticosa ;-)

Abans xo,una pujada també passant per l'Ibón de la Llena Cantal (que macos tots aquests estanys!) i una lenta ascensió entre mig de neveros i terra molla fins arribar a la canal final per coronar un coll que estem segurs que és de lo més bonic que veurem en aquest GR11.La vista del Pico de Bachimaña o Gran Facha,i veure a l'altre cantó del coll l'Ibón de Terrabai amb les glaceres dels Pica de l'Infern al fons,és una imatge que no se mos esborrara (a dalt la teniu) ;-)

La baixada,entre Ibons,més neveros,aigua rajant per tot arreu de la muntanya (tb teniu a l'Eva superant un dels molts rius que hem travessat avui)...i Gaudint com cada dia...i ja en van 13,hem fet 1/3 del GR11!

Tornem a repetir que la d'avui ha sigut una etapa magnífica,amb una preciossa arribada amb uns salts d'aigua (com el del Fraile) abans d'arribar al Refugio Casa de Piedra (on ja descansem ara),que fan d'aquest lloc,un indret per tenir ben apuntat ...i més si tot baixant,veus les aigües termals per escaldufar-se,cosa que mos ha tentat enormement després de l'etapa d'avui.

I així ha sigut...després de baixar a dinar amb el "Tete" fent els kms de baixada fins al poble de Panticosa per foter-nos un bon tiberi per dinar al rest.Fanlo,tornem a pujar i...el que restave de tarde a las Termas Tiberio ;-)...estem dient entre nosaltres,que lo nostre ja comença a semblar un GR11 "de lux" pq no mos estem de res...i és que ja us dic jo,que en la mesura de lo possible estem intentant Gaudir-lo en la seva maxima amplitud per alla on passem ...seguim provant els formatges de cada zona per cert gracies a la "Superintendente"...dema arriba la Mireia,una seva amiga que fara que ara,el nostre GRan equip encara creixi amb un membre més i ja en sirem 5! (i tots els que us aneu afegint a les etapes per Catalunya clar,pq aquí l'equip el formem tots!)

Només dir-vos que l'etapa de dema és llargueta (9h en principi) fins a Bujaruelo,que el temps sembla que sira amb clars i núvols i que tenim un començament amb un perfil que puja molt en pocs kms per acabar baixant llargament fins a San Nicolás de Bujaruelo.

...au fins dema ;+)

Etapa 12: Sallent de Gállego-Ref.Respomuso

Sense cobertura...per tant probablement aquest post el publiquem camí dels Banys de Panticosa ;-)

Primer de tot,repassar l'etapa entre Candanchú i Sallent,que va ser en la que més a fons vam haver de sirgar,més que pel perfil (uns 800m de pujada),per una pluja intensa (i força fred a dalt de Canal Roya) que va fer de l'etapa un bon toc d'atenció,per saber que cada dia que passa i anem superant proves,tenim la retroalimentació positiva per saber que "Caminem en bona direcció".
Ens vam tornar a trobar a l'amic Joan (el de Aguas Tuertas) en diversos trams,com a la pujada,a la caseta de Formigal- on vam aprofitar per canviar-nos la roba xopa i fer un tentenpié- i al centre de Sallent de G. on ja ens vam acomiadar quan ell es tornava a carregar el seu "menhir" a l'esquena per seguir la marxa ;-)

Cal dir que Sallent (bonic poble,amb l'embassament de Lanuza al Río Gállego) es troba inmers en el festival de Pirineos Sur amb força moviment pels seus carrers...natros pero,en quan arriba la "Superintendente" (l'Anna) de la seva interessant visita al monestir de San Juan de la Peña,baixem amb el "Tete" (l'Opel Corsa) cap al camping Escarra a Escarrilla per seguir amb les nostres rutines d'acampada habituals i ja força apresses (muntar tenda,netejar i estendre roba,dutxa,estiraments,una estoneta de mandrejar,fogonet per cuinar el sopar...i a dormir aviat)

... i avui,fins al Refugi de Respomuso,etapa per Gaudir molt del Camí,doncs recorre el riu d'Auguas Lempedas (amb aigües ben trasparents) amb nombrosos salts d'aigua de gran bellessa fins arribar a la presa de l'Ibón de Respomuso presidida per l'ermita de la Virgen de las Nieves...i poc més enlla la nostra morada per la nit d'avui,un dels diversos refugis que ens acolliran a partir d'avui en aquestes properes etapes que venen per endavant ;-)

A més avui,hem pogut compartir la Caminada amb l'Anna que calçada amb les botes i motxilla a l'esquena,ha deixat el seu GR particular per fer el GR11 per entremig d'aquests meravellossos paratges ;-)

A la tarde,amb temps de sobra per passar-hi el dia,l'Anna,l'Eva i l'Arcadi,han descartat anar a fer els 3005m del cim del Gran Facha (que veieu a la foto)...per anar tot passejant cap al proper Ibón de la Ranas.

...i dema 600m cap amunt per assolir un dels tres colls més alts del GR11,el Collado de Tebarrai o de Piedrafita de 2782m que haurem de travessar amb previsió de neu a 2200m i una temperatura d'entre 3 i 6 graus per baixar després 1000m fins al Balneario de Panticosa ...ole,ole ;-)

Manual per pujar muntanyes de Paulo Coelho:

1)Tria bé la muntanya que vulguis pujar:no et deixis endur pels comentaris dels altres que et diuen "aquella és més bonica" o bé "aquesta és més facil".Gastaras molta energia i molt d'entusiasme per aconseguir el teu objectiu,per tant,n'ets l'únic responsable,i has d'estar molt segur del que fas ;+)

...ja sabeu amics lectors quina és la vostra muntanya? ;+)

Etapa 11:Candanchú-Sallent de Gállego

Amics lectors,avui quan ja teníem l'article fet i a punt per enviar... uups,l'he esborrat sense voler :-(

És massa tard per tornar a refer-lo amb lo que només us direm que l'etapa d'avui ha sigut poc facil,amb moltíssima pluja i força fred i que ja som al camping Escarra prop de Sallent de Gállego on hem acabat l'etapa d'avui.

Així que dema si hi ha cobertura a Respomuso us explicarem més...gracies a tots i disculpeu si avui us dic que lo primer és lo primer i que toca descansar per tenir forces per dema.

Bona nit i com sempre moltes gracies per seguir-nos i pel vostre suport ;-)

Etapa 10: Aguas Tuertas-Candanchú

Aixecar-se en un lloc com el d'avui ens fa sentir privilegiats.

Veure aquelles vaques enmig d'un prat inmens on els meandres descriuen un paratge preciós,amb una llum atenuada abans de que el Sol s'aixequi i tenir els minuts suficients per contemplar les muntanyes que des d'allí s'aixequen...que voleu que us digui...no té preu ;-)

Som conscients que solament passem un cop per cada un d'aquests llocs i per aixo val la pena,no només fer la foto per tenir el record,sinó fer el record a dins nostre també tot gravant aquelles imatges en la nostra memoria.

És a dir -i seguint amb les analogies- si el nostre camí que caminem cada matí (GR11) fos el Nostre Camí que Caminem diariament (la Vida mateixa) podríem dir que sabem que hem de Gaudir de cada dia,doncs no sabem quan podrem tornar en aquests paratges...si Aprenem doncs aixo, aquests dies que les nostres passes també recorren el Camí vital de cadascun de nosaltres ,¿com no hauríem d'acabar Aprenent que cal Gaudir al maxim de cada passa que fem?...quan tornem a Caminar pel nostre dia a dia personal després d'aquesta bonica aventura,penso que sirem capaços de Gaudir encara més del nostre Present (que vol dir Regal)...pq aquell dia sira únic i diferent a l'igual que els paratges que travessem que encara que puguem tornar-hi,mai siran els mateixos doncs els mirarem amb ulls diferents cada cop ;+)

Després d'aquest incís "metafísic" (una petita llicencia d'aquest redactor) cal passar a explicar l'etapa d'avui:Trencacames,siria la seva descripció.

Passem un coll de més de 1900m per encarar-nos a una baixada a Candanchú amb petits desnivells de baixada i de pujada fins a apareixer enmig de les pistes de l'estació d'esquí...cansats pero molt sencers (cada dia més)

Ara bé,comentari a part per l'Ibón (llac en maño) d'Estanés,primer estany (amb aigua) que travessem i un altre lloc per anar sumant a aquella llista de paratges naturals que valen la pena.

També seguim sumant animals a la llista de fauna que anem trobant,avui un porc senglar força gran.I encara que ja havien sortit,hem tornat a trobar isards pels voltants de l'Ibón que semblaven observar-nos pel camí.

Ahh...i avui més gent caminant per la muntanya,alguns d'ells ens encoratgen en la nostra aventura mentre ens recorden lo afortunats que som de poder fer una cosa semblant.Amb d'altres,com l'Andrés,un Pamplonica que hem trobat tot dinant,que tb fant el GR11 -en sentit contrari aquest- ens intercanviem informació (ell ja esta arribant a casa)

A la tarde,volta per Canfranc Estación i Canfranc (aprofitant que tenim cotxe) i tornada al Refugio Valle del Aragón -és el riu que per aquí passe- per fer temps fins un sopar on compartim taula amb més caminadors del GR:Una parella de prop de Londres que ens venim trobant des de Zuriza,dues noies de Saragossa que es dediquen a fer el GR per etapes en diferents anys,i en Rai,un mestre de música del Liceu,que es dedica a fer la HRP (Alta ruta pirinenca) és a dir a anar de cim en cim...cosa que també ha de ser ben divertida ¿no?

Bé...i ara a dormir,que toca recuperar forces i a més avui,ens ha tocat actualitzar el bloc amb tres articles seguits per manca de cobertura.O sigui que no patiu sinó ens podeu llegir cada dia pq aquest sira el motiu...pq aquest bloc seguira sent diari doncs fins a completar la ruta amics lectors (que sabem que sou una colla) gracies altre cop pel vostre suport i els vostres comentaris doncs ens encanta poder llegir-los cada dia ;-)

...i dema,una etapa llarga fins a Sallent i amb predicció de pluja,a la que ja estem força acostumats...ja us explicarem ;-)

Etapa 9: Zuriza-Guarrinza-Ref.Aguas Tuertas

Gran dia el d'avui (per ahir,avui ja estem a Candanchú...en un parell de dies no hem tingut cobertura),magnífic pas pel Coll de Petraficha,deixant enrrere la Bal d'Ansó,que ens mostra ja el Pirineu "d'alçada" (el central) davant nostre... i tb el més turístic per cert,doncs avui després de tots aquests dies creuat-nos amb pocs caminants,avui ens hem trobat a força gent ;-)

Avui ha sigut el primer dia que hem vist (i de molt aprop) marmotes i isards ...i fins i tot un xaiet que s'havie extraviat entre les muntanyes.
La veritat és que la Caminada d'avui se'ns a fet curta fins i tot,fet que no ha minvat la nostra capacitat de meravellar-nos davant la bonica estampa que ens oferia la Bal de Echo,amb Guarrinza al capdavall.

Probablement pq no havíem tingut prou,veiem que no trobem cap lloc per fer nit i en canvi ens comenten la possibilitat de poder seguir un tros el GR11 amunt (fins on hem fet nit) al Refugio de Aguas Tuertas.

Després de dinar i ja amb l'Anna,decidim doncs de pujar-hi tots plegats,ara bé,el cotxe no arriba fins allí,així que també ella s'ha ficat la motxilla a l'esquena i cap amunt tots 4

Una vegada allí...que us podem dir.És un d'aquells paratges que ,com alguns que ja hem passat,també saben a poc de poder Gaudir-lo només per unes hores.
El lloc pren el nom dels meandres allargats que fa el riu en forma de S en un gran prat amb vaques i cavalls que el Gaudeixen i el modelen també segons els hi toca fer-ho.Al final d'aquests meandres,tot passant per un petit dolmen-aquí n'hi han molts-l'Achar de Aguas Tuertas,les aigües comencen a devallar de sobte per un llarg barranc tot formant espectaculars salts i unes basses magnífiques per prendre un bon banyet ;-)

Pero tot aixo encara podia millorar i ¿com es pot millorar el poder estar en un lloc així?:Compartint-lo!!
...i és que ens vam trobar a un parell de persones que fan que un dia com aquest puguem dir que va esdevenir en un de molt especial.Un era un alemany entranyable -Fridhem??...Federico ens va traduir ell- un professor de Lübeck,de Formació Professional que ens explicava les excel•lencies del seu sistema formatiu...ell també feia el GR11 en direcció e Hondarribia.
L'altre,en Joan,un rodamón de Barcelona que n'ha fet d'aixo de portar la motxilla a l'esquena i Caminar,gairebé la seva professió.Havia voltat per mig món durant molts anys i havia entes que aquells viatges,també li servien pel seu propi Aprenentatge sobre ell mateix.Que només calia fer l'analogia per entendre que aquelles passes eren també un Viatge interior,que tot allo que veia recorren un munt de kms també li servien per fer el seu propi recorregut Vital.

...en Joan aquell vespre ens va regalar unes melodies orientals abans d'anar a dormir tots plegats al refugi ;+)

Aquesta jornada ens ha obert les portes del Pirineu central que al llarg dels propers dies ens oferira paisatges encisadors.

"All together we are ONE" ;+)

Equip 2011GR11 ;-)

Etapa 8: Izaba-Zuriza

Grimpant,grimpant...primeres mans a terra per assolir una canal molt divertida...quina etapa més xula!

Avui som al camping de Zuriza -no hi ha cobertura i no sabem quan s'actualitzara el bloc- i estem ja descansant despres d'una variant feta avui sobre el GR11 que mos ha encantat ;-)

El fet és que com us deiem a l'anterior post,dependria del temps amb el que mos llevessim avui per saber si feiem l'etapa oficial del plafó que en 3 .15h ens
portava a Zuriza,o (com ha sigut el cas) fer la variant del GR11.4 que ens hi portava passant pel cim de l'Euzkarri (2047m)

En un primer moment un núvol que teníem just a sobre de la finestra,casi fa que aquest cop,a les sis (quan sona cada dia el despertador),seguíssim dormint una estoneta més...afortunadament,els clars s'impossaven i hem Gaudit d'un molt bon clima per caminar.

Pugem avui uns 1200m de desnivell,guanyant alçada per la banda oposada del cim on després d'anar voltant cap a l'esquerra arribaríem,primer al llindar del Pirineu navarro-aragones,més tard al suposat primer estany més occidental del Pirineu ,l'Ibón d'Euzkarre (diem suposat pq estava sec) i finalment des d'aquí,a la pujada per una canal que en un no res ens pujava més de 300m de desnivell (ja podeu veure l'Eva i l'Arcadi en mitja grimpada) per guanyar el coll i posteriorment l'alçada més alta del que portem de GR11 (Ei,avui 1st i 1dia!)

Allí,hem fet l'exercici de treure les energies negatives que portessim (ben poques són ja us ho dic ara) i agafar-ne de positiva del Sol...i tot seguit encerclant una fita agafats de les mans i demanar un desig ¿Cal que us diguem en qui hem pensat?

Enfilem la baixada que perdia desnivell rapidament i altre cop en fageda (aquests faig,més prims que els que hem vist fins ara) anem trotant avall mentre en forma de joc fins i tot,mos agafavem als seus troncs com si fossim micos,per no relliscar en el rapid descens ;-)

...i arribats a Zuriza,l'Arcadi rep la noticia que esperavem...confirmat a l'Alfons I!  Ole,ole,la qual cosa celebrem com no,amb un bon sopar aquí al camping.

Al migdia,seguint també la costum,l'Anna ens havie portat formatge del Roncal que esta boníssim.A la tarde,doncs aquí teniu una foto del nostre dia a dia quan fem camping...i és que sempre hi ha alguna cosa a fer,com per exemple,uns bons estiraments per cuidar les nostres "eines" que mos han de fer caminar encara tants i tants kms ;+)

En aquest sentit,sessió de Compex diaria pels genolls de l'Arcadi i l'isquio de l'Eva...i aquest redactor (en Xavi) que avui ha fet cas dels seus companys i ha aparcat les botes titulars pels kets de trekking que semblaria la solució definitiva al mal de peus :-)

...i lo dit,que ja estem a l'Aragó i aquest tros de Pirineu,promet que ens fara Gaudir de grans moments...dema fins a Guarrinza i...seguirem informant...

Una abraçada a tots des d'un enclavament magnífic,fims dema!

Etapa 7:Otsagi-Izaba

Redactem des de l'Alberg del Camping Asolaze,on després de set dies...dormirem en un llit!!
Ja fa una una setmana doncs que estem fent travessa ;-)

Avui,etapa curta que no arribava a les sis hores (20km),encara que com ja sabíem,després de tota la nit ploent al camping Osate,l'aigua no mos ha deixat en tot el dia.Al principi fins i tot amb estones de pluja una mica més intensa (a la foto estem ben xops) que no ha afegit pero cap dificultat,doncs hem caminat força estona per pista :-)

Una vegada superats els collados de Kakueta i Belozkarre (avui no hem superat els 1400m d'alçada) hem baixat per corriols amb fang,altre cop per fagedes (heu trobat al "Wally Arcadi") i més corriols,aquests amb falgueres,esbarzers i arbusts plens d'aigua que feien que avui haguem tingut la sensació d'haver entrat en un túnel de rentat complert...com us podeu imaginar,la dutxa en arribar ha sigut ben relaxant i revitalitzadora ;-)

Ja hem saltat de la Vall del Salazar a la del Roncal (venim provant formatges de cada zona des de fa dies) i encara,abans d'arribar (a l'igual que ahir) passem per un Santuari -el de Idoia- on reposem una estoneta abans d'entrar a Izaba,bonic poble també,on avui es celebra "el tributo de las tres vacas" (que arrenca el 1374 pel qual la banda francesa les dona als navarressos a canvi de les pastures).

...i tota la tarde a l'alberg d'on com el temps no ha acompanyat,mos hi hem quedat dinant,mandrejant,jugant (al rumikub,al trivial),sopant i preparant l'etapa de dema.

I és que dema tenim dues opcions pq segons el planell en 3.15h el GR11 ens porta fins a Zuriza o la que probablement acabem fent (doncs suposem que fara bon temps) les 7.15h passant pel cim Ezcaurri...
...ja us explicarem,fins dema a tots ;-)

Etapa 6:Hiriberri-Otsagi (Ochagabia)

Etapa de 6'20h i 21km que comencem altre cop amb boira només sortir d'Hiriberri,pujant a la serra d'Adobi.Anem força estona per un camí ben marcat - de blanc i vermell-encara que molt poc fressat,amb força ortigues i alguna que altra esgarrinxada.En arribar a dalt de la carena,poc desnivell més havíem d'assolir,aixo si,prou com per arribar a fer cim al Abodi a 1533.Aquí la boira-en el paso de las Alforjas-ja només restava a l'altre vessant,a la selva d'Irati que nosaltres doncs no hem pogut veure,pero si l'Anna que diu que ha gaudit molt caminant per les seves inacabables fagedes ;-)

Ja feia estona que veíem Otsagi des de dalt de tot,fins que ha començat un llarg descens amb una petita pujada enmig, abans d'arribar a veure el Santuari de Muskilda,bonic enclavament que aprofitem per visitar.

Ja a Otxagabia i després de celebrar com cal cada final d'etapa que estem fent al GR11,dinem tots tres a l'area de pic-nic al cantó del riu Salazar (d'aquí que els habitants de la vall s'anomenin salacenos) fins que ens recull l'Anna per acampar al Camping Osate (bona gent també aquí a Otsagi).

Avui,dutxa (sempre benvinguda),rentadora que ja feia falta (i secadora pq esta ploent i sinó dema no tenim roba),lectura,preparació de l'etapa de dema...i volta curta per un poble que a tots quatre ens sap a poc de no poder gaudir-lo uns quants dies més doncs és realment encantador ;-)

Superem doncs cada dia les petites molesties que puguem tenir i com la Celia Cruz que en pujar a l'escenari oblidava tots els mals i es ficava a ballar,en ficar-nos les botes per Caminar ja no ens fa mal res doncs sabem que anem a Gaudir de cada dia...de cada pas ;+)

...i a més si sabem que com avui,ens regalem un sopar amb l'excusa de celebrar per exemple,que ja estem apunt d'abandonar el Pirineu de Nafarroa i en un parell de dies endinsar-nos al d'Aragó...per cert,a la sagardotegia KixKia on hem gaudit de la sidra,dels entrecots,del formatge,dels calamars i d'unes kokotxes de bacalla espectaculars ;-)

Si és que,ja li diem a l'amic Arcadi (Iñaki a partir d'avui...GGG),que ens va fer una mala passada el dia que mos va enrolar en aquest projecte!...

...tot al contrari,pq aixo que estem fent amics,és molt GRAN!

I dema l'Eva,l'Arcadi i el Xavi,xino-xano fins a Izaba...i l'Anna decidira segons el temps ;-)