Ruta dels Estanys Amagats. Etapa 4

La última nit d'estanys amagats, ens porta una nova incorporació al club de les panxes fluixes: a mi. Però per sort, després d'un esmorzar lleugeret, em recupero ràpidament, i amb un Xavi també en millors condicions, encara que justet de forces, afrontem la darrera etapa. Una etapa que ens ha de dur pel vessant sud del Pirineu, des de Cap de Rec fins a Cal Pere Sidro a Talltendre, el que havia sigut el nostre punt d'inici. A priori, etapa fàcil, d'unes 5 horetes, i sense gaire desnivell.

Sortim del refugi seguint una pista amb les marques vermelles i blanques del GR 11.10, rememorant antigues caminades per aquells boscos nets i cuidats, prats verds, i així fins la baixada final per terra descompost fins a Viliella. En aquest bonic poble, després d'indicar uns excursionistes que pretenien arribar amb la furgoneta fins al cim de la muntanya, coneixem la gossa del restaurant, que decideix acompanyar-nos Vall de la Llosa amunt. La gossa ens guia fins al Salt del Molí, on fem un parell de fotos però ens abstenim de banyar-nos, i reculem per l'altre vessant de la vall. La gossa de Viliella continua acompanyant-nos, més feliç que un gínjol, mentre nosaltres degustem les primeres maduixetes de bosc. Un cop a l'alçada del poble però a l'altre vessant de la vall, i veient que la gossa ens seguiria fins a Tarragona si calia, truquem al restaurant per comunicar el segrest. Amb un "cagun la gossa" ens demana que li deixem lligada a la porta d'una ermita, i entre plors i tristors (de la gossa i nostres), ens acomiadem de la nostra acompanyant.

Una forta pujada des de Coborriu de la Llosa és la única exigència d'aquesta etapa, que ens acabarà duent entre els prats de la masia conreada més alta de Catalunya (segons el Xavi), on contemplem un grup de voltors que fa un bon festí amb una vaca morta. El sol apreta, i Talltendre sembla que no hagi d'arribar mai, però aconseguim acabar la volta dels Estanys Amagats i ho celebrem amb les rodes i oki-okis pertinents, seguint els rituals de GR, i amb una cervesa a Cal Pere Sidro.

Primer circuït de refugis aconseguit doncs, després de trobar els estanys amagats (tots?) i pujar 3 dels 4 cims proposats. Un bon escalfament (amb etapes dignes dels millors dies de GR) per afrontar els desnivells superiors de la Porta del Cel i les etapes més llargues de Cavalls del Vent i Carros de Foc!