Bulloses

El 16,17 i 18 de Marzo Amaya i Juanma (nuestro compañero de Camino del GR11) nos visitaron aquí en la Cerdanya en motivo de la presentación del audiovisial que presentamos (explicando nuestras experiencias de la transpirinaica)gracias al GREC (Grup Excursioniata de Cerdanya)...gracias amigos por vuestra visita.

Aquest bloc 2011GR11 segueix actiu ja ho veieu ;-)

Article per la revista COLORS

2011GR11:Aprenem de cada pas...cerquem la següent marca del Camí

El títol de l'article respon a la frase que vam ficar al bloc on explicàvem cada dia la nostra aventura (http://2011gr11.blogspot.com) en el moment d'encetar-lo...que semblava quelcom provisional i va acabar sent tota una declaració d'intencions,una pràctica diària durant els 39 dies seguits caminant.

A la “pluja d'idees” per preparar aquest escrit,surten paraules com:Pas,Camí,Gaudir,Objectiu,Sumar,Compartir,Equip,Superació,Jocs,Celebració,

Conèixer,Aprendre,Contemplar,Veure,Atenció,Aixecar-se,Somni,Senyals...totes elles,paraules que podríem trobar en algun curs de coaching o algun llibre d'autoajuda que a més podem enllaçar perfectament amb tot un clàssic del capítol 64 del Tao Te Ching “Un camí de mil milles comença pel primer pas” (Nosaltres vam fer “500 miles” aproximadament).

És curiós,ara mateix (just en el moment d'escriure això) està sortint al 3/24 un home que diu que la crisi li ha anat malament només a nivell econòmic...ara es dedica al coaching!!! ...d'això en Jung en diria una “sincronicitat”,és a dir com si la vida fos un joc de pistes,com si tinguéssim una serie de “senyals” a l'igual que les nostres blanques i vermelles del GR11,que ens diuen que estem en bon camí,que si estem prou atents serem capaços de veure la que tenim davant i llavors cercar la següent.

És una analogia...una metàfora que serveix per entendre que cada pas,cada un dels dies que vivim, es converteix en el nostre GR particular amb etapes més boniques que d'altres ,poder sí, però que en tot cas ens serveix per Aprendre de cada pas que hem fet i que seguim fent i ens ensenya doncs a Gaudir del nostre camí,del nostre Present (un regal com la mateixa paraula diu).

Un bon dia (en el present de llavors),t'aixeques al matí i sense saber-ho encara,aquell serà un dels dies que marcaran el teu futur perquè ja cap al vespre,un amic (l'Arcadi) va i et planteja la possibilitat de creuar tot lo Pirineu caminant...de mar a mar...Euskadi,Navarra,Aragó,Catalunya,Andorra i altre cop Catalunya..20 kms i més de 8h de mitjana amb desnivells respectables...tot el GR11 sencer!...i lo millor de tot és que dius que sí,que endavant.

Ens comencem a plantejar com carregar-ho tot i fer la logística i... un equip de 2 components està bé,però ¿que em dieu d'un de 5? “com més sirem més riurem”...s'afegeixen l'Eva que en un principi no tenia clar de fer-ho tot i després no hi havia qui l'agafés,l'Anna que diu que porta el cotxe de suport i que va ser el fet que va marcar un plantejament totalment diferent del que teníem en principi -quin gran avantatge- i la Mireia més tard també a la logística tot i que totes dues es van calçar les botes sovint.

Efectivament,ja teníem l'equip 2011GR11 per compartir i completar un dels projectes més macos que hem fet mai.

De tota manera,no hem fet res que no haguéssim après a fer des de ben petits:posar un peu darrere l'altre...a priori 800 km poden semblar molt,però una vegada hi ets saps que aquell dia l'únic que has de fer és Caminar i que si no arribes al cap de les hores previstes doncs ja arribaràs unes hores més tard. No passa res perquè l'únic que de debò importa,l'únic objectiu veritable que contava cada dia era caminar...i el més important,gaudir molt de fer-ho i travessar per aquells magnífics paratges. És ben clar que cada dia pensàvem en el Cap de Creus (fins que no vam ser a Catalunya no valia anomenar-lo, com un joc per ajudar-nos a anar posposant l'objectiu final del recorregut) però de res no servia si no completàvem cada una de les etapes amb èxit...és a dir calia trobar cada marca blanca i vermella -milers i milers d'elles- i calia cercar la següent,perquè del contrari,si no seguíem el recorregut (molt ben marcat pràcticament en la seva totalitat) i ens perdíem,calia recular fins a la senyal darrera i tornar a orientar-nos.

Amb la boira l'orientació és poc fàcil...¿qui no ha tingut dies de boira en la seva vida?...nosaltres en vam tenir molts,sobretot al Juliol en el que a més ens ruixava i aquella aigua ens deixava xops de dalt a baix tot sovint. Fins i tot neu! la que vam poder trepitjar i també la que queia quan vam coronar el coll de Tebarrai a més de 2700m al cantó dels Infiernos.

Tot i així sempre vam acabar trobant el camí,sempre continuàvem caminant sota les condicions que toquessin per seguir gaudint d'aquella aventura i encara que sota la pluja podíem contemplar estampes espectaculars,de les més boniques del món com en arribar a la cabana de fusta d'Angliós envoltada d'un munt d'ibones (estanys) i a més trobar a més caminants amb qui compartir l'experiència mentre intentes eixugar-te una mica i sentir-te ben especial de poder simplement mirar i sentir...i poder veure aquells reflexos de l'aigua i escoltar la calma al capvespre,en aquell entorn...quelcom que saps irrepetible perquè entens que encara que tornis a recórrer el mateix recorregut...el camí mai serà igual.

Així podeu entendre que cada dia que passava era com una retroalimentació positiva -l'autosuperació és un gran combustible- per encoratjar-nos individualment i col·lectiva a seguir assolint objectius. L'avantatge d'estar en equip és que sempre tens a la resta al cantó quan tens uns moments de defalliment...l'èxit de cadascú és l'èxit de tots..aquesta cooperació en tot moment és la sinergia necessària perquè tot funcioni.

Qui no ha caigut mai en el seu propi camí particular?...natros també quèiem -bé uns més que d'altres- però l'important és que cada vegada ens vam tornar a aixecar i que a cada caiguda n'havíem aprés el que calia. Com diu aquella dita russa:”caure està permès,però aixecar-se és obligatori” i entre pedra i pedra,necessitàvem l'atenció plena constantment per no tornar a entrebancar-nos...i base de moltes pedres en el camí,a base de moltes caigudes,t'aixeques cada vegada més ràpid.

Són molt dies de trajecte i és inevitable sentir cansament o mals diversos,el cos es queixava és clar. Encara que l'adaptació més important la fas durant la primera setmana de ruta on el cos et recorda que tens parts del teu cos que poder ni coneixies (un dels millors aprenentatges és que acabes escoltant el teu cos en tot moment)...es supera a poc a poc i vas sentint-te en plena forma per seguir sumant etapes -tan boniques com la d'Aguas Tuertas per exemple- i assolir així el teu somni i celebrar cadascuna d'elles. De fet teníem un ritual (oki,oki,oki...hoi,hoi,hoi, cridàvem) a cada final i a més cada cop que deixàvem una zona de Pirineu,anàvem a provar una mica de gastronomia de la zona a un restaurant. Diria que a més vam testar formatges a totes les valls...aquelles que diàriament remuntàvem fins al fons per pujar al coll que una vegada superat ens deixava en la següent.

Colls durs a vegades,com el d'Añisclo que tant havíem sentit a la zona del Monte Perdido entre Góriz i Pineta,després d'una preciosa pujada entre salts d'aigua (quin grapat de cascades al Pirineu!...innumerables i magnífiques) arribem a una paret des d'on la vall es veia mooolt avall. Eren 1200m de desnivell negatiu en 2 kms. arribes a pensar que has de baixar volant (¿qui tingues un parapent per fer-ho?) però finalment encares la baixada i els genolls acaben per aguantar la fita tot i que a l'endemà et fan prendre consciència de la gesta feta el dia anterior.

Vam passar per la bellesa del Pirineu navarrès amb la simpatia de la seva gent,per l'espectacularitat del feréstec Pirineu aragonès,pel magnífic nostrat Pirineu...vam arribar caminant a casa!,en travessar per la Cerdanya només quedaven 200 i escaig kms -l'escena descrita abans a Angliós és reproduïble altre cop a la zona dels Engorgs del Puigpedròs- veníem de passar també pel País dels Pirineus amb una etapa més maca que l'altra i enfilàvem ja després de Núria,unes etapes amb menys desnivells però no per això més fàcils doncs a l'Agost la calor ens va visitar i ens acompanyà uns dies fins l'arribada ara si al Cap de Creus.

El dia anterior de l'arribada,la penúltima etapa acabava ja al Mar Mediterrani al Port de la Selva...era com un primer final,arribàvem des del Cantàbric després de moltes passes fetes i molts companys de GR11 coneguts i amb els que vam compartir molts i magnífics moments. Un d'ells,mentre nosaltres celebràvem l'arribada amb el bany de rigor,s'havia quedat assegut mirant el mar darrere de les ulleres de sol...els seus ulls estaven plorant de la emoció:”L'home és capaç de fer coses molt grans”- va dir

2011GR11 El tràiler

El 16 de Març al Museu Cerdà a les 20.30h explicarem la nostra aventura del GR11 de l'estiu passat ;-)

Oso ondo "foquet"!

Oso ondo egiten duzulako, mugitu besoak, olatuak bezala, xuabe, xuabe, xu xu xuabe, ey, Foquet, hasi dantzatzen!

Grande,grande...això de poder retornar de tant en tant en aquestes magnífiques terres del País Basc és de Aupa.
Pujada a La Trinidad des de Irurtzun,turisme per Iruña amb un bon guía com en Juanma que mos segueix explicant més coses de tots aquells paratges.Magnífic dinar al carrer Sant Nicolás i una tarde-vespre-nit digna de recordar per sempre:
Presentación con charla i video montaje del GR11 en la Sociedad de Legarda con toda su gente más cercana y con unos espectadores como nosotros que gracias a haber recorrido muchos kms juntos y al haber "caminado por todas las fotos" que íbamos viendo,llegó a emocionarnos de tal manera que llegamos a revivir juntos las mismas sensaciones del Camino...con la magnífica llegada (cogidos los 4 de las manos) al Cap de Creus ;+)

Después de comentar el tema con familia y amigos,nos tocaba nuestra celebración particular en una de las sidrerías de Astigarraga (en Sarasola),después de alojarnos en la pensión Beizama...yo,¿que os puedo decir?...particularmente,encuentro no sólo el tema gastronómico en sí,sino todo lo que acontece a su alrededor,como algo simplemente espectacular!
Luego,un más que divertido colofón final en uno de los bares de Hernani...bailando ;-)
...y hoy,paseo por Donosti con la playa de la Concha de protagonista...que ciudad!...que placer, vuelvo a repetir,el tener cualquier excusa para venir a visitar estas tierras ;-)

Me parece mas que pertinente después de la concentrada y rápida visita con Ana,Eva y Arcadi a nuestro amigo legardés ...recordar la historia que éste nos explicó a pocos kms. de culminar el final del GR11 aquel 14 de Agosto...Gràcies altre cop a tots i cadascun dels "foquets" que vau formar la totalitat de l'Equip 2011GR11 ;-)

Ahí va:
Los fueguitos de Galeano

" Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al cielo. A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.- El mundo es eso - reveló-. un montón de gente, un mar de fueguitos. Cada persona brilla con la luz propia entre todas las demás. No hay dos fuegos iguales. Hay gente de fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas; algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman, pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende. "

Eduardo Galeano El libro de los abrazos (fragmento)

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;-)

GR11...Retrobament a Legarda ;-)

Dijimos en su momento que volveríamos a las tierras que nos vieron partir aquel 7 de Julio para celebrar la gesta...que mejor que venir además a la morada de Juanma, con el que tuvimos el placer de compartir las últimas etapas y la llegada a Cap de Creus.Por entonces se fraguó esta posible cita (hoy cumplida) con la excusa de visitar alguna de las sidrerías de Astigarraga ;-)

Así pues mañana,vuelta por Pamplona y alrederodes y presentación del GR11 que ha preparado Juanma para mañana aquí en Legarda a la que será un honor asistir y luego dirección Donosti.

Hoy como se puede ver en la foto,hemos celebrado el reencuentro remojado en la misma ratafía Ruset que nos sirvió para ir haciendo tiempo allí en Molló en aquella etapa tan "mullada" precisamente ;-)

Gracias Amigo...como siempre es todo un placer volver a estos parajes con la buena excusa que sea que se nos ocurra en cada ocasión ;+)

Xavier Rodríguez desde Legarda  ;-)

Són 40 dias són,para cruzar los Pirineos...

Més de 4000 visites al bloc en aquests dies!!!

...6 peus i 1 cotxe de suport han sigut les nostres eines per fer la feina...uns 780 km caminats,unes 40.000 marques que hem seguit,1.600.000 passes fetes,35.000 metres de desnivell,molts riures,alguna que altra llagrima,algunes ampolles i dolors superats,moltes cançons,molts apats plegats,paratges de somni (ara escric ja des de casa i tot semble com un magnífic somni d'una nit d'estiu),Caminants amb els que hem compartit fites,amics i lectors que també ens heu acompanyat,colls i ports,rius,flora i fauna molt diversa (¿les formigues ja les havia anomenat?...n'hi han moltíssimes i per tot arreu...vigileu a no trepitjar-les!),pedres de tot tipus i tamany...moltes pedres -tantes que mos han anat fent rodar per aquest Pirineu...- caigudes amb les aixecades respectives...i un objectiu al nostre abast...(que en són d'abastables qualsevol dels objectius que mos proposem) que ens ha fet "aprendre de cada pas...tot cercant la següent marca del Camí"...ahh i una metodologia que ja teniu més que llegida:GAUDIR!

"...para cruzar los Pirineos,son 40 dias son Caminando mogollón..." sí amigues i amics,40 pq podem contar-hi l'anada aquell dia de final de curs que semble ja tan llunya,en el que vam anar des de Puigcerda a l'inici de l'aventura a Higuer...i la tornada a les destinacions respectives ahir mateix,una vegada vam completar aquesta travessa Transpirinaica,aquest GR11 que ens va deixar a un Cap de Creus ja estimadíssim per tots nosaltres...un lloc magic sense cap dubte ;-)

Hi ha una frase que diu sovint el meu amic Pep:"Ho van fer pq no sabien que era impossible"...en canvi mireu tb el que diu el nostre amic Paulo en el darrer capítol...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

...i 11...clar!!

"11)Explica la teva historia :sí,explica la teva historia.Dóna el teu exemple.Digues a tothom que és possible perque,d'aquesta manera,unes altres persones es veuran amb cor d'enfrontar-se a les seves muntanyes"

Doncs aixo,per aquells "valents ignorants" : endavant!...pq tot és possible en aquest món (el real i l'imaginari)...o en aquests cas millor dir-los que sí que efectivament hi han coses impossibles pq ells mateixos s'encarregaran de desmentir-ho ...GGG ;+)

...per la resta,només explicar que l'únic que hem vingut fent en aquest bloc d'aquesta petita aventura és precissament aixo:Explicar...i fer-ho per poder-ho Compartir,pq ser-hi alla,ser el protagonista de qualsevol historia és meravellós (tots som protagonistes de la nostra propia historia ¿no?)...poder-ho explicar per donar el nostre testimoni del que hem vist i sentit és una satisfacció inmensa...pero saber que a més hi ha molta gent que ens heu llegit,molta gent que ens heu seguit,tantes persones en definitiva que heu fet el Camí amb nosaltres,fa que la nostra "petita gesta" encara sigui per nosaltres molt més especial ;-)

I si dic lo de petita no és per treure-li el valor inmens que per nosaltres té el que hem fet,és simplement per valorar-ho en la justa mesura (el que a un li pot semblar molt gran a d'altres els semble petit...tot és segons els punts de vista) és a dir,per encoratjar a tothom a superar les seves muntanyes pq en definitiva l'únic que hem fet és ficar en practica? quelcom que aprenem cap a l'any de vida que és ficar un peu rere l'altre (no afegiré aquí sense caure GGG)...i és molt petit com et sents davant la inmensitat dels llocs per on hem trepitjat,molt petit sota d'un cel que hem contemplat tant aquests dies,amb els seus núvols,la seva pluja,el seu Sol,la seva Lluna,els seus planetes i estels ...i meteors que cauen d'ell...

...pq com diu aquella dita de Lao-Tsé "un camino de mil millas,empieza con el primer paso"

Hem seguit Aprenent a Caminar doncs durant aquest dies...i seguirem Aprenent a Caminar alla on sigui que els nostres camins ens portin i és que ¿heu pensat que poder tots els camins ja estan fets?...¿fins i tot aquells que mai ha transitat ningú?

A TOT HOM I TOT DON:MOLTÍSSIMES GRACIES!!...GRACIES 2011...GR11!!!

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;+)

Etapa 39:Port de la Selva-Cap de Creus

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"10) Fes una prometença:aprofita que has descobert una força que no sabies que tenies,i digue't a tu mateix que,d'ara endavant, la faras servir durant tota la resta dels teus dies.I,si pot ser,també et fas la prometença de descobrir una altra muntanya,i marxa cap a una altra aventura"

JA HEM ARRIBAT!!!...A PER UNA ALTRA AVENTURA DONCS,QUE JA COMENÇA AVUI ;+)