Cavalls del Vent:Etapa 3.Cortals de l'Ingla-Prat d'Aguiló-Lluís Estasen-Gresolet

Acabem el dimecres 29 d'Agost remuntant per la pista (tot i que el camí del punt taronja mos adonem més tard que talle per un altre corriol) acompanyats com deiem i remuntant altre cop fins el Cap del Pradell des d'on ja podem veure on s'ajunta el Moixeró amb el Cadí i les formes tant boniques i curioses que es veuen aquí....i tot just a sota d'aquestes parets magnífiques de pedra,ja mos ajuntem amb un altre Caminador,el Daniel (que feia la seva primera travessa i sol) amb qui ja compartiríem Camí fins el final d'etapa i de circuit també per natros ;-)

Al Refugi de Prat d'Aguiló,un beuret i barretes i fruits secs per encarar la darrera pujada de totes...el "conegudíssim" desnivell de 400m que mos ha de portar fins al Pas dels Gosolans a dalt de tot del Cadí on aprofitem que ens segueix fent un temps força agradable per Caminar (com els tres dies) i una mica tapats,dinem i Gaudim de les vistes...no hi ha res com tenir una estona a dalt de tot per poder Contemplar,a mode de recompensa pel treball fet ;-)

Però encara mos quedava una bona estona per completar els 27/28 km. (com la mitjana de cada dia) i es que havíem de travessar tot lo Cadí per dalt (no vam trobar més isards...els havíem vist abans però de lluny...i el Dani es va quedar sense foto pel seu fill) i baixar fins la llarga pista que ens havie de conduir fins a l'Estasen en bona companyia tot xerrant amb el nostre nou amic sobre travesses,caminar,esport,córrer...i una vegada al Refugi,segell (penúltim de la travessa en el darrer Refugi que visitàvem),cervesseta (jo com sempre,que com es veu que va molt bé per recuperar... GGG) i forta baixada amb gran desnivell pel mig del bosc que ens portave ja entre els sons dels trons de la tormenta que venia, fins el nostre final...el Gresolet altre cop!

...i si,van començar a caure gotes tot just acabàvem (plouria també per fi!!! aquella nit a Cerdanya i el dijous durant tot lo dia...des de llavors que les temperatures han baixat com a 20 graus gairebé) celebràvem amb Oki-Oki i les rodes pertinents,segellavem el final d'una travessa força bonica per la Màgia del Cadí...i enfilàvem altre cop cap a casa amb lo Guacamole tot escoltant musiqueta catalana (del que es podie "salvar" de la meva llista de l'Spotify) i sobretot amb la satisfacció d'haver tornat a Caminar i Gaudir dels passos fets en aquest altre circuit que personalment he pogut Compartir amb una gran Caminadora ...Gràcies Eva una altra vegada ;-)

Perquè de fet :¿que és el que hem de fer avui?...CAMINAR ;-)...i això és el que seguim fent dia a dia...sigui quin sigui el terreny a trepitjar,i sigui quin sigui el desnivell a superar ;+)

Aprenem de Cada Pas...Cerquem la següent marca del Camí ;+)

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;-)