Són 40 dias són,para cruzar los Pirineos...

Més de 4000 visites al bloc en aquests dies!!!

...6 peus i 1 cotxe de suport han sigut les nostres eines per fer la feina...uns 780 km caminats,unes 40.000 marques que hem seguit,1.600.000 passes fetes,35.000 metres de desnivell,molts riures,alguna que altra llagrima,algunes ampolles i dolors superats,moltes cançons,molts apats plegats,paratges de somni (ara escric ja des de casa i tot semble com un magnífic somni d'una nit d'estiu),Caminants amb els que hem compartit fites,amics i lectors que també ens heu acompanyat,colls i ports,rius,flora i fauna molt diversa (¿les formigues ja les havia anomenat?...n'hi han moltíssimes i per tot arreu...vigileu a no trepitjar-les!),pedres de tot tipus i tamany...moltes pedres -tantes que mos han anat fent rodar per aquest Pirineu...- caigudes amb les aixecades respectives...i un objectiu al nostre abast...(que en són d'abastables qualsevol dels objectius que mos proposem) que ens ha fet "aprendre de cada pas...tot cercant la següent marca del Camí"...ahh i una metodologia que ja teniu més que llegida:GAUDIR!

"...para cruzar los Pirineos,son 40 dias son Caminando mogollón..." sí amigues i amics,40 pq podem contar-hi l'anada aquell dia de final de curs que semble ja tan llunya,en el que vam anar des de Puigcerda a l'inici de l'aventura a Higuer...i la tornada a les destinacions respectives ahir mateix,una vegada vam completar aquesta travessa Transpirinaica,aquest GR11 que ens va deixar a un Cap de Creus ja estimadíssim per tots nosaltres...un lloc magic sense cap dubte ;-)

Hi ha una frase que diu sovint el meu amic Pep:"Ho van fer pq no sabien que era impossible"...en canvi mireu tb el que diu el nostre amic Paulo en el darrer capítol...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

...i 11...clar!!

"11)Explica la teva historia :sí,explica la teva historia.Dóna el teu exemple.Digues a tothom que és possible perque,d'aquesta manera,unes altres persones es veuran amb cor d'enfrontar-se a les seves muntanyes"

Doncs aixo,per aquells "valents ignorants" : endavant!...pq tot és possible en aquest món (el real i l'imaginari)...o en aquests cas millor dir-los que sí que efectivament hi han coses impossibles pq ells mateixos s'encarregaran de desmentir-ho ...GGG ;+)

...per la resta,només explicar que l'únic que hem vingut fent en aquest bloc d'aquesta petita aventura és precissament aixo:Explicar...i fer-ho per poder-ho Compartir,pq ser-hi alla,ser el protagonista de qualsevol historia és meravellós (tots som protagonistes de la nostra propia historia ¿no?)...poder-ho explicar per donar el nostre testimoni del que hem vist i sentit és una satisfacció inmensa...pero saber que a més hi ha molta gent que ens heu llegit,molta gent que ens heu seguit,tantes persones en definitiva que heu fet el Camí amb nosaltres,fa que la nostra "petita gesta" encara sigui per nosaltres molt més especial ;-)

I si dic lo de petita no és per treure-li el valor inmens que per nosaltres té el que hem fet,és simplement per valorar-ho en la justa mesura (el que a un li pot semblar molt gran a d'altres els semble petit...tot és segons els punts de vista) és a dir,per encoratjar a tothom a superar les seves muntanyes pq en definitiva l'únic que hem fet és ficar en practica? quelcom que aprenem cap a l'any de vida que és ficar un peu rere l'altre (no afegiré aquí sense caure GGG)...i és molt petit com et sents davant la inmensitat dels llocs per on hem trepitjat,molt petit sota d'un cel que hem contemplat tant aquests dies,amb els seus núvols,la seva pluja,el seu Sol,la seva Lluna,els seus planetes i estels ...i meteors que cauen d'ell...

...pq com diu aquella dita de Lao-Tsé "un camino de mil millas,empieza con el primer paso"

Hem seguit Aprenent a Caminar doncs durant aquest dies...i seguirem Aprenent a Caminar alla on sigui que els nostres camins ens portin i és que ¿heu pensat que poder tots els camins ja estan fets?...¿fins i tot aquells que mai ha transitat ningú?

A TOT HOM I TOT DON:MOLTÍSSIMES GRACIES!!...GRACIES 2011...GR11!!!

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;+)

Etapa 39:Port de la Selva-Cap de Creus

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"10) Fes una prometença:aprofita que has descobert una força que no sabies que tenies,i digue't a tu mateix que,d'ara endavant, la faras servir durant tota la resta dels teus dies.I,si pot ser,també et fas la prometença de descobrir una altra muntanya,i marxa cap a una altra aventura"

JA HEM ARRIBAT!!!...A PER UNA ALTRA AVENTURA DONCS,QUE JA COMENÇA AVUI ;+)

Etapa 38: Vilamaniscle-Port de la Selva

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"9)Alegra't quan facis el cim:plora,pica de mans,crida a tort i a dret que te n'has sortit,deixa que el vent del cim (alla dalt,sempre hi fa molt de vent) et purifiqui la ment,et refresqui els peus suats i cansats,obre els ulls,treu-te la pols del cor.Que bé! Allo que abans només era un somni,una visió distant,ara ja forma part de la teva vida.Te n'has sortit."
>
> Avui deixeu-me que comenci amb l'amic Paulo pq tot i que de fet ja fa moltes etapes que hem deixat les grans muntanyes del Pirineu i tb ens ha bufat vent als cims (només cal recordar l'etapa de Núria)...sempre cridem,sempre celebrem a cada etapa que mos hem ensortit,sempre ens alegrem com si fos el primer dia alla al pont de Bera quan vam arribar després d'una llarguíssima primera etapa...llavors mos vam ensortir i com llavors cada un dels 38 dies que avui ens han portat ja al Mediterrani...a banyar-nos al Mar que queda a l'altra punta d'un Pirineu que hem creuat de Cap a Cap!!!
>
> Ha sigut molt emocionant avui quan després del petit coll que ens havia de baixar a Llança ens hem trobat el Mar Mediterrani a tocar amb aquella llum encara atenuada de primeres hores del matí (tot i que ja començava a apretar la calor).
> L'amic de Legarda,en Juanma,també s'ha emocionat quan li hem fet l'entrega d'una de les moltes polseres blanques i vermelles que l'Anna ha anat "enfilant" per obsequiar a totes i tots els ja que forneu part de l'equip 2011gr11 i que heu fet possible que aquella visió distant,dema es converteixi en realitat ;+)
>
> L'etapa avui també ha sigut de força calor i el Coll del Perer després de passar Llança,ens ha fet suar de valent per darrer cop en aquest GR11...ens sentim una mica com si dema fos una darrera etapa del Tour on com la feina ja esta feta,només caldra seguir Gaudint d'aquesta sensació una mica extranya d'estar tocant l'aigua d'un Mar que ja no tenim al darrere ;-)
>
> (Un incís...Veig a les notícies que l'incendi de Garriguella-Rabós- del que hem vist la columna de fum,sembla important...acabem de passar precissament per aquest terreny tant sec de l'Emporda i quan coneixes un lloc et sap més greu que hi passi quelcom...esperem que no sigo gaire greu)
>
> Sant Pere de Rodes en el nostre Camí d'avui ha sigut també un regal on a més ens hem ajuntat amb un Kopi que esta molt emocionat del que esta fent amb "la cirereta del pastís" com ell diu que falte dema,i tb amb l'Anna que havie pujat amb el "Tete",un dels artífex més importants de l'exit de tot l'equip (¿que seria dels jugadors d'un equip guanyador que celebra les seves victories sinó tinguessin al darrere tota l'estructura de personal que també és protagonista de la fita aconseguida?).
>
> ...i baixada al Port de la Selva...hem guanyat!!...sí hem guanyat,pq venim Gaudint del nostre Camí des del primer dia,venim Guanyant doncs des de fa 38 dies i dema,després de celebrar cadascuna d'aquestes victories,celebrarem que completem aquest somni ja fet realitat ;-)...el bany que hem fet tots 5 en arribar té segur 5 maneres diferents de sentir-lo i cadascú de nosaltres sabem que significava per natros.
>
> "L'Home pot fer coses molt grans..." deia en Kopi entre llagrimes (gracies per Caminar amb natros amic Alfons des d'aquell dia que ens vam coneixer entre Góriz i Pineta) ...Gracias Amigo Juanma también por Compartir tu Camino con nosotros des de que nos conocimos en Planoles...Aupa!
> Gracies també a en Saxie,la Manuela,en Joan,la Mel i en David,en Joaquín...i evidentment a tots els que heu Caminat amb nosaltres tots aquests dies ,físicament i/o d'Esperit,amb el vostre seguiment -hem arribat a tenir 100 visites diaries!- amb els vostres comentaris,els vostres mails,els vostres sms,les vostres trucades,les vostres energies,les vostres rebudes,les vostres abraçades...pq dema sirem tots plegats els que arribarem al Cap de Creus ;+)
>
>
> Ara a la nit i ja amb la Mireia que havie estat a Llança amb una amiga,venim de celebrar-ho al Rest. La Tina...i és que com us hem dit cal fer la celebració corresponent de cada bocí que hem anat fent...pero avui...avui calia estar ben orgullossos i contents pq dema ja haurem sumat el darrer bocí que ens quedava ;-)
>
> Dema tenim prevista l'arribada entre les 11h i les 12h en el que sira el darrer capítol d'una feina molt ben feta...dema els protagonistes d'aquest "dia de la marmota" treuran l'entrellat a tot plegat per seguir Caminant...per seguir Gaudint ;+)
>
> ...i és que recordeu que sempre "Tot final,és un principi"
>
> Amén,com diria l'Eva...GGG ;+)
>
> Equip 2011GR11 (Mireia,Anna,Eva,Arcadi i Xavi) des del Camping Port de la Vall ;-)
>
> Au...Bona nit i tapa't :-)

Etapa 37:Requesens-Vilamaniscle

Decathlon, La Sirena, Aquarius i el frances que ven verdura a Llívia, patrocinen La Cronica de l'Arcadi.

Avui ha estat una etapa per al record. I no vull dir per recordar-la. Em refereixo a que ens hem recordat de molta gent.

Per començar, recordeu que ens trobavem fent bivac prop del castell de Requesens. Després de veure caure unes quantes estrelles ens hem anat adormint. Pero passar la nit a l'aire lliure ja se sap que no és facil. El primer record del dia ha estat per la lluna, ben potent i brillant... era com dormir amb el llum ences. I el segon record, per la fauna de l'Albera, o per un individu concret, que s'ha passat la nit cridant. Pero tot i les temptacions de convertir-lo en l'esmorzar i fer-lo callar, hem aguantat fins que el despertador i el sol ens han animat ha aixecar-nos, esmorzar i posar-nos en camí.

Passejant a bon ritme per boscs d'alzines i pins, afrontem la principal pujada del dia. No sense que abans tingui el tercer record del dia per tots els perfects fets fins ara, quan avui al mig de la muntanya he hagut de fer una "rotllo i mig".

Acabada la pujada, gaudim de vistes al Canigó i al Cap de Creus a banda i banda del coll. Ja baixant comença a caure'ns el cel a sobre, o millor dit, el sol a sobre. Passem per camins polsosos entre vegetació ben mediterrania, i recordem que encara queden buenas personas en este món quan una caixa plena d'ampolles d'aigua apareix al costat d'una masia per tal que els caminantes ens puguem abastir. Carreguem desitjant que avui no hi hagi control antidopping (ves a saber que hi han tirat), i anem a espetegar a una carretera. La millor combinació possible: asfalt i calor. Per combatre-ho cal equipar-se adequadament. A la foto podeu observar la indumentaria que utilitzo: gorra per protegir la cara, buff per tapar el clatell (compte amb el sobreescalfament d'idees provocat per la doble capa al cervell, sobretot si després s'ha d'escriure un blog), ulleres de sol no graduades per tal de no saber si hi veus borrós per la miopia o pel mareig del sol, samarreta ben suada i pantalons arromangats (mai és mal moment per guanyar un pam més de morenor...).

La calor és intensa, i per rematar-ho hem de vigilar amb els cotxes dels gabatxos de mmm... de França, que condueixen pel mig i quasi se'ns enduen. Només faltaria que ens trobéssim fent trampes sense voler!

Deixem per fi la carretera i ens endinsem per l'Albera superant el darrer collet del dia, patint per la calor. I de baixada, versió catalana del túnel de rentat. Si a Navarra passar entre les plantes suposava quedar ben xop, aquí la flora esgarrinxosa catalana et deixa ben rascadet de cames. Aquí recordo la Sílvia Q. que al dinar de fi de curs deia "prefereixo estar mullada que esgarrinxosa". O potser va dir enganxifosa... bé, tant és. El cas és que en aquest punt també em recordo de qui sigui que va fer el món i va repartir els arbres. On són els de l'Albera, eh? Que no se'n va adonar que allí no n'hi havia?

Amb el sol apretant de valent i un panorama desolador, rebem una trucada magica de les intendentes informant que tenim un bar a mig camí. Quina alegria! Un nou record, aquest cop per la gent que va decidir construir el monestir de Sant Quirze de Colera alla al mig. Com que ara es pot visitar, ens hi han posat un bar al costat. 2 Aquarius per cap (pel Xavi, 2 gerres de cervesa), tapeta de patates, i un nou record ben nostalgic pel dia abans... Si ahir vam parar a dinar mentre passava la calor, per que avui que tenia uns entrecots a la brasa al davant no ho féiem?

Sortim del bar cap a les dues sota un sol que avui és d'injustícia (ja el podrien repartir millor!), i tornem a l'asfalt. Uns records més pel burro que va fer passar el camí per la carretera, o pel camí que fa el burro per la carretera, o per la carretera que passa pel camí dels burros...

Amb el sol fent-nos delirar a tots menys al Xavi (com es nota que és de la Terra Ferma... sembla un camell!), i alimentant-nos de raïm que ens "trobem" pel camí, arribem a Vilamaniscle, on acabem per recordar la sort que tenim de comptar amb l'ajuda de l.'Anna i la Mireia.

Total, que l'etapa avui ens ha fet suar. El Cap de Creus vendra cara la seva pell, pero les dues ultimes etapes es preveuen ja ben tranquiles, sense arribar a les 5 hores. Dema cronoescalada a St. Pere de Rodes amb previ pas per Llança i arribada a Port de la Selva, on gaudirem del primer bany al mar. I diumenge, passeig triomfal fins al Cap de Creus, en una etapa que s'espera que es resolgui a l'sprint. Per tant, com que es preveuen pocs canvis, fem un repas a les classificacions:

Estabilitat: Arcadi 4 caigudes, Eva 5 i Xavi 19.
Aigües i fangs: Arcadi 2, Eva 3 i Xavi 3.
Temptacions: l'Eva és la clara perdedora.
Nom prohibit (Cap de Creus): el Xavi ha estat el més despistao.
Temps i distancies: gran igualtat. Sembla que l'Arcadi acabaria guanyant.

I aixo seria tot! Ara un bon soparet al camping, i a per lúltim esforç!

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"8)Prepara't per caminar un altre quilometre:el recorregut fins el cim de la muntanya sempre és més llarg que no et penses.No t'enganyis:arribara un moment en que allo que semblava a la vora,encara és molt lluny.Pero com que estas dispossat a anar més enlla,aixo no representa cap problema"

Etapa 36:Maçanet de Cabrenys-Requesens

...i ara som veient altre cop els estels tot fent bivac a Requesens...aixo no té preu ;+)

"Oye Charlio,hoy el planteamiento del equipo 2011GR11 ha sido el táctico de Baiau...es decir,una buena migdiada en La Jonquera para Evita r las horas de calor.Este es uno si tu tienes un bien equipo es fácil llegar al Cap de Creus Caminando,un ratito a pie y otro andando,con el coche de San Fernando"..."Escolta'm Johan,jo sempre dic una cosa,a mi aixo de la migdiada m'agrada molt i tu ja saps que "baiau-nos" els Caminants d'aquest equip que ja arriben a port!"..."si Charlio,pero tu ja sabes que lo más importante no es llegar sinó mantenerse..."

Bé,després d'aquesta petita parodia de dos personatges que mos han acompanyat tota la travessa,només dir-vos que l'etapa d'avui és marcada efectivament pel descans després de dinar a La Jonquera a la Pensió Marfil (on mos han recomanat anar a ca la Conxita de la Vajol on hem esmorzat),a l'igual que vam fer a l'etapa d'entrada a Andorra en el bonic refugi Josep M. Monfort,i que serveix per afrontar el darrer coll important que ens quedava amb el sol de s'hora baixa (600m de desnivell) el de Falgars on tornaríem a veure Roses i l'Escala...i també ja el preciós indret on dormim avui vora el Castell de Requesens.

Amb falgueres  (moltíssimes) vam començar i amb falgueres tb acabem l'etapa d'avui que ja té un regust a feina tancada.Tots els petits bocins de Camí que hem anat fent ens estan completant una Gran Ruta sencera de la que ja veiem i olorem el final...petits bocins de vida que fa que anem omplint lo nostre Camí personal ;+)

Així doncs,aquí mos teniu al parc quan hem fet el descans,en ple Camí també amb en Juanma (avui com ahir hem vist un munt d'alzines sureres...ahh,deixeu-me una petita menció per les papallones de tots colors...el dia de La Guingueta en recordem moltes) i a l'equip AXE fent un semafor (verd,taronja i roig) amb lo Cap de Creus al darrere.També esta a pocs metres de natros la tenda d'en Kopi amb el que mos seguim retrobant ;-)

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"7)Respecta la teva anima:no et passis tota l'estona repetint "me'n sortiré".La teva anima ja ho sap aixo.El que necessita és utilitzar la llarga caminada per poder creixer,estendre's per l'horitzó,arribar al cel.Una obsessió no t'ajudara gens a la recerca del teu objectiu i al final et prendra el plaer de l'escalada.Pero,vigila:tampoc no et dediquis a repetir "és més difícil que no em pensava",perque aixo et fara perdre la força interior"

...una Força que hem apres a sentir durant tots aquests dies.Penso que una de les coses més importants és tot l'aprenentatge fet sobre nosaltres mateixos,sobre el nostre cos i sobre una Força que mai ha defallit i que va en constant augment ;+)

...au,a contar estels fugaços...i dema fins a Vilamaniscle.Ja hem acabat avui les etapes de feina dura...les que queden prometen ser un regal per degustar-les amb tranqilitat ;+)

P.D:Per cert,qui estigui interessat en venir a Compartir la nostra festa d'arribada el Diumenge,que no mos faci cap sorpressa i ens ho comuniqui, pq estem intentant saber quants mos ajuntarem per reservar taula per dinar...ja sabeu la dita,com més serem,més riurem ;+)

Bona nit i tapa't ;-)

Etapa 35:Albanya-Maçanet de Cabrenys

Bé,com heu pogut comprovar la foto d'ahir no coincideix amb el moment descrit de divisar el Cap de Creus...pero avui us deixem aquesta en la que a més del Cap,es pot veure el panta de Boadella...l'altra és de les muntayes retallades darrere la piscina del camping de Maçanet on mos hem fet un banyet a la tarde (passem d'Al-banya d'ahir a estar a Maça-net  avui...tot sigui pq l'Eva no es queixi que fem pudor GGG)
...i ara mateix estem mirant els estels ...i les perseides,les llagrimes d'un Llorenç que per aquestes dates sempre plora de felicitat ;+)

Avui l'etapa ha transcorregut per miradors que ens mostren el final del GR11!...avui doncs els boscos d'alzines i pi roig i la sorra que hem trepitjat en un canvi absolut de paissatge,ens diu que aquesta aventura esta a punt d'arribar a la seva fi...

...pero encara ens queden 4 dies per poder-la Gaudir.Tenim un sensació de barreja de sentiments ara mateix...sembla que fa molt que vam començar i d'altra banda encara tenim la bellessa del País Basc i  Navarra o els paratges espectaculars del Pirineu central ben gravats a la memoria ;-)

...i dema etapa fins a Requesens amb pujades i baixades varies en la que sira ja l'etapa 36!...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"6)Respecta el teu cos:només pot pujar una muntanya qui presta al cos l'atenció que es mereix.Tens tot el temps que la vida et dóna,per tant,camina sense exigir el que no et poden donar.Si camines massa de pressa,et cansaras i desistiras a mig camí.Si camines massa a poc a poc,se't fara de nit i et perdras.Aprofita el paisatge,Gaudeix de l'aigua fresca de les fonts i de la fruita que la natura et regala generosament,pero no paris de Caminar"

...i efectivament,seguim Gaudint del Camí i no pararem de Caminar (ni tan sols després de diumenge) ;+)

Etapa 34: Beget-Sant Aniol d'Aguja-Albanya

JA HEM VIST EL CAP DE CREUS!!!

...teniu a la foto a en Joan senyalant cap al mar (poc després veiem el Cap de Creus en la baixada del coll de Bassegoda) en el que ha sigut el moment més emocinant del dia,doncs deprés de 34 dies Caminant,moltes han sigut les vegades que hem parlat d'aquest moment...ja hem vist el Mediterrani!...i vam sortir del Cantabric!...perdoneu si insistim pero és que realment és molt gran el que estem fent.Sabem que tan sols ha sigut cosa de ficar un peu rere l'altre per anar sumant kms (només mos queden 100!!!) pero el fet ja palpable de tenir l'objectiu planificat a la vista fa que mirant enrere puguem estar orgullossos d'haver-ho fet cada dia,sense descans i havent apres una miqueta cada dia de tot i de tothom per tot arreu on els nostres peus han trepitjat a lo llarg d'aquesta travessa Transpirinaica ;+)

Moltes gracies a tots per seguir-nos i per estar-nos a sobre per veure si publiquem al dia o no...ahir per exemple no teníem cobertura i no hem enviat la crónica fins a aquest Bassegoda Parc,des d'un ordinador amb xarxa, (doncs tampoc tenim ni G,ni GGG)...la d'avui tampoc l'enviarem al dia pq quan l'acabem no ho podrem fer de la mateixa manera per ser massa tard i l'estem preparant en esborrador per fer-ho dema ;-)

A tot aixo,els expedicionaris d'avui,hem completat l'etapa més llarga del GR11 (10'30h) que evidentment ens ha deixat més cansats que de costum.Pujades i baixades fins completar el coll de Talaixa i baixar a Sant Aniol d'Aguja (foto) on abans de dinar ens hem fet un banyet refrescant al riu...i dinem per seguir pujant cap al llarg coll de Bassegoda (600m de desnivell) tot travessant durant tota l'etapa,uns boscos magnífics amb unes cingleres ben dretes i un paissatge que s'ha anat modificant fins arribar a la gran sorrpressa que ens hem endut avui ;-)

En arribar els 6 al camping,cansats pero feliços,és hora d'acomiadar-nos de la Joana,lOriol i en Joan que marxaven amb l'Anna (les nostres superintendentes han fet turisme per la zona de Camprodon aquests dies) cap a Sant Pau de S. per recuperar lo cotxe i baixar direcció Tarragona on per cert hi havia un important assaig de la Colla Jove de Tarragona des . d'aquí moltes felicitats per totes les fites que aneu aconsegint...que sapigueu que també ens heu "acompanyat" a lo llarg de lo nostre GR11  ;-)

...i dema,després de la "butifarrada" de kms d'avui,una etapa de "descans" fins a Maçanet...i dema encara estarem més a prop (SOM-HI...com ens deia avui l'Eva en un Joc De Pistes particular que ens ha muntat des del capdavant tot pujant el darrer coll)...dema encara seguirem Gaudint de guanyar encara més kms recorreguts en el nostre Camí ;+)

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"5)El paissatge canvia,aprofita-ho:és evident que has de tenir un objectiu al pensament:arribar al capdamunt.Pero a mesura que hi puges,pots veure més coses,i no et costa gens aturar-te de tant en tant per Gaudir una estona del panorama que t'envolta.A cada metre que hauras conquerit,hi podras veure una mica més lluny:aprofita-ho per descobrir coses en que no t'havies fixat"

...natros ja hem vist molts canvis de paisatges...i avui hem pogut veure tan lluny com ens havíem propossat lo dia 7 de Juliol.Vam començar a l'aigua i  l'aigua a la que hem d'arribar ja la tenim tant aprop que més que veure-la,la podem fins i tot olorar ;+)