dilluns, 15 d’agost del 2011

Són 40 dias són,para cruzar los Pirineos...

Més de 4000 visites al bloc en aquests dies!!!

...6 peus i 1 cotxe de suport han sigut les nostres eines per fer la feina...uns 780 km caminats,unes 40.000 marques que hem seguit,1.600.000 passes fetes,35.000 metres de desnivell,molts riures,alguna que altra llagrima,algunes ampolles i dolors superats,moltes cançons,molts apats plegats,paratges de somni (ara escric ja des de casa i tot semble com un magnífic somni d'una nit d'estiu),Caminants amb els que hem compartit fites,amics i lectors que també ens heu acompanyat,colls i ports,rius,flora i fauna molt diversa (¿les formigues ja les havia anomenat?...n'hi han moltíssimes i per tot arreu...vigileu a no trepitjar-les!),pedres de tot tipus i tamany...moltes pedres -tantes que mos han anat fent rodar per aquest Pirineu...- caigudes amb les aixecades respectives...i un objectiu al nostre abast...(que en són d'abastables qualsevol dels objectius que mos proposem) que ens ha fet "aprendre de cada pas...tot cercant la següent marca del Camí"...ahh i una metodologia que ja teniu més que llegida:GAUDIR!

"...para cruzar los Pirineos,son 40 dias son Caminando mogollón..." sí amigues i amics,40 pq podem contar-hi l'anada aquell dia de final de curs que semble ja tan llunya,en el que vam anar des de Puigcerda a l'inici de l'aventura a Higuer...i la tornada a les destinacions respectives ahir mateix,una vegada vam completar aquesta travessa Transpirinaica,aquest GR11 que ens va deixar a un Cap de Creus ja estimadíssim per tots nosaltres...un lloc magic sense cap dubte ;-)

Hi ha una frase que diu sovint el meu amic Pep:"Ho van fer pq no sabien que era impossible"...en canvi mireu tb el que diu el nostre amic Paulo en el darrer capítol...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

...i 11...clar!!

"11)Explica la teva historia :sí,explica la teva historia.Dóna el teu exemple.Digues a tothom que és possible perque,d'aquesta manera,unes altres persones es veuran amb cor d'enfrontar-se a les seves muntanyes"

Doncs aixo,per aquells "valents ignorants" : endavant!...pq tot és possible en aquest món (el real i l'imaginari)...o en aquests cas millor dir-los que sí que efectivament hi han coses impossibles pq ells mateixos s'encarregaran de desmentir-ho ...GGG ;+)

...per la resta,només explicar que l'únic que hem vingut fent en aquest bloc d'aquesta petita aventura és precissament aixo:Explicar...i fer-ho per poder-ho Compartir,pq ser-hi alla,ser el protagonista de qualsevol historia és meravellós (tots som protagonistes de la nostra propia historia ¿no?)...poder-ho explicar per donar el nostre testimoni del que hem vist i sentit és una satisfacció inmensa...pero saber que a més hi ha molta gent que ens heu llegit,molta gent que ens heu seguit,tantes persones en definitiva que heu fet el Camí amb nosaltres,fa que la nostra "petita gesta" encara sigui per nosaltres molt més especial ;-)

I si dic lo de petita no és per treure-li el valor inmens que per nosaltres té el que hem fet,és simplement per valorar-ho en la justa mesura (el que a un li pot semblar molt gran a d'altres els semble petit...tot és segons els punts de vista) és a dir,per encoratjar a tothom a superar les seves muntanyes pq en definitiva l'únic que hem fet és ficar en practica? quelcom que aprenem cap a l'any de vida que és ficar un peu rere l'altre (no afegiré aquí sense caure GGG)...i és molt petit com et sents davant la inmensitat dels llocs per on hem trepitjat,molt petit sota d'un cel que hem contemplat tant aquests dies,amb els seus núvols,la seva pluja,el seu Sol,la seva Lluna,els seus planetes i estels ...i meteors que cauen d'ell...

...pq com diu aquella dita de Lao-Tsé "un camino de mil millas,empieza con el primer paso"

Hem seguit Aprenent a Caminar doncs durant aquest dies...i seguirem Aprenent a Caminar alla on sigui que els nostres camins ens portin i és que ¿heu pensat que poder tots els camins ja estan fets?...¿fins i tot aquells que mai ha transitat ningú?

A TOT HOM I TOT DON:MOLTÍSSIMES GRACIES!!...GRACIES 2011...GR11!!!

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;+)

6 comentaris:

  1. Un plaer haver estat amb vosaltres al llarg d'aquest camí vital que heu fet pel nostre estimat Pinrineu. Mai l'oblidareu i nosaltres tampoc. Sou fantàstics i uns campions. Moltes felicitats i espero poder compartir la propera. Un petó per tot@s!

    ResponElimina
  2. Enhorabona a tots!! Sou uns autèntics campions! Ha estat fantàstic seguir-vos dia a dia i poder compartir el camí amb vosaltres! Ara us toca gaudir del que queda de les vacances, que us ho teniu ben merescut! Un petó gegant des de la Garrotxa!

    ResponElimina
  3. El camí, el teu camí el trobaràs, sense saber-ho, caminant...

    (...I camineu plegats, Joaquim Guimerà)

    ResponElimina
  4. Passen els dies i començo a pair el que ha estat tota aquesta aventura...
    El que va començar (per mi) com una broma s’ha convertit en una de les experiències de la meva vida a les que he dedicat més temps i també més força física i psicològica, fet que ha convertit molts dels llocs que hem travessat caminant en llocs màgics i inoblidables, que recordaré per sempre amb una estima ben especial.
    Gràcies a tots, Xavi i Arcadi (companys de camí entranyables) amb els que he compartit TOTS el moments, bons i dolents, Anna i Mireia (les millors intendents del món) i a tota la gent que ens ha fet costat a través del bloc, de facebook o correu electrònic, per telèfon o participant de l’aventura en certes etapes, amb un soparet...
    Merci a tots per fer que hagi estat com ha estat, segur que si mai hagués somniat amb el GR11 hagués estat idèntic al nostre. ;)

    ResponElimina
  5. Es un plaer haver pogut compartir amb vosaltres aquesta experiència, encara que no físicament. Ànims i ara a preparar la Transalpina, vosaltres podeu!!! Petons fieres!!

    ResponElimina
  6. Ya lo sabeis, pero os lo repito. Fué un placer hacer las últimas etapas en vuestra compañia. Una experiencia inolvidable y espero que nos volvamos a encontrar en este camino que nos enseña cual es nuestro destino y en el que nos juntamos con arrieros que nos dicen que no es importante llegar primero sino llegar. Vamos, que hasta pronto!
    Un petó gigant a tots!!

    El amic de Legarda

    ResponElimina