dimarts, 2 d’agost del 2011
Etapa 26:Àreu-Arinsal
http://ca.wikipedia.org/wiki/Refugi_de_Baiau
(La foto avui és extreta de la wikipedia...mos hem quedat sense carregador pel mòvil,fet que avui a Andorra ja hem solucionat)
ANDORRA!!!...i 2/3 del GR11 completats ;-)
Avui,comiat de la resta d'expedició al matí i tot seguit hem arribat als 2757m de la Portella de Baiau (a falta de confirmació diríem que és la tercera cota més alta del GR11) havent-nos aturat al Pla de Boet per fer el segon esmorzar i enfilar-nos tot seguit cap al refugi de Baiau.Aquest és un refugi ben curiós doncs és com una caixa metàl·lica enmig de la muntanya a més de 2500m amb una disposició amb passadís central amb tauleta i lliteteres a les vores que crida força l'atenció.
Allí fem la retrobada del dia amb en Copi mentre dinem...i fem la migdiada perquè encara arrosseguem una mica de son d'aquests dies...i per Gaudir també d'un lloc magnífic entre estanys i ben penjat entre els cimsque el voltegen.
En ficar-nosen marxa,saludem un grup de catalans de la zona del Bages que fan el GR11 en diversos anys...i cap a rematar la feina del dia tot coronant un coll vora el ComaPedrosa que ha sigut el més exigent de llarg de tot el GR11 amb un tram final ple de pedra petita que relliscave molt en una tartera que reclame concentració,energia i fins i tot les 4 grapes,com ha sigut el cas ;-)
A dalt,més estanys a l'altra banda (el Negre) i baixada cap al refugi de Comapedrosa per fer un beure mentre veiem un helicòpter amunt i avall portant material per les obres que hi fan.
Ja a Arinsal,ens retrobem amb l'Anna i la Mireia que mos atansen al Camping Xixerella on ja hem sopat,mentre elles aprofiten per baixar a Andorra a veure uns amics.
Demà,altre cop etapa "retocada",doncs acabem a Encamp (aquests dies no feu gaire cas del planning) que sembla una etapa "trencacames" tot i que no hauria de ser molt llarga.
Ens acomiadem fent-vos una reflexió.¿Coneixeu el conte de la cursa de la llebre i la tortuga oi?...¿i si aquella llebre,enlloc de guanyar la cursa,el que volia era Gaudir del Camí tot fent una migdiada?
En definitiva,era una llebre i poder ja sabia el que era guanyar...i sabia que lo més important era Gaudir ;-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Havere si puc saludar en el vostre pas per Puigcerdà
ResponEliminaEiii!! que ja només us queda un terç!! això ja no és res!! esteu fets uns campions!! Eva, ets un crack!! ànims i a gaudir dels paisatges com al llebre!!
ResponEliminaHola des de Tarragona de nou! Quasibé no ens creuem per un dia, doncs avui he passat per aquesta vall que és casa vostra i on arribeu demà!
ResponEliminaEspero venir a acompanyar-vos un tros de camí pròximament. Veig que tot va més que bé. Ja no queda res! Però l'important és el que porteu fet, i tot el que comporta...
Fins aviat!