Etapa 37:Requesens-Vilamaniscle

Decathlon, La Sirena, Aquarius i el frances que ven verdura a Llívia, patrocinen La Cronica de l'Arcadi.

Avui ha estat una etapa per al record. I no vull dir per recordar-la. Em refereixo a que ens hem recordat de molta gent.

Per començar, recordeu que ens trobavem fent bivac prop del castell de Requesens. Després de veure caure unes quantes estrelles ens hem anat adormint. Pero passar la nit a l'aire lliure ja se sap que no és facil. El primer record del dia ha estat per la lluna, ben potent i brillant... era com dormir amb el llum ences. I el segon record, per la fauna de l'Albera, o per un individu concret, que s'ha passat la nit cridant. Pero tot i les temptacions de convertir-lo en l'esmorzar i fer-lo callar, hem aguantat fins que el despertador i el sol ens han animat ha aixecar-nos, esmorzar i posar-nos en camí.

Passejant a bon ritme per boscs d'alzines i pins, afrontem la principal pujada del dia. No sense que abans tingui el tercer record del dia per tots els perfects fets fins ara, quan avui al mig de la muntanya he hagut de fer una "rotllo i mig".

Acabada la pujada, gaudim de vistes al Canigó i al Cap de Creus a banda i banda del coll. Ja baixant comença a caure'ns el cel a sobre, o millor dit, el sol a sobre. Passem per camins polsosos entre vegetació ben mediterrania, i recordem que encara queden buenas personas en este món quan una caixa plena d'ampolles d'aigua apareix al costat d'una masia per tal que els caminantes ens puguem abastir. Carreguem desitjant que avui no hi hagi control antidopping (ves a saber que hi han tirat), i anem a espetegar a una carretera. La millor combinació possible: asfalt i calor. Per combatre-ho cal equipar-se adequadament. A la foto podeu observar la indumentaria que utilitzo: gorra per protegir la cara, buff per tapar el clatell (compte amb el sobreescalfament d'idees provocat per la doble capa al cervell, sobretot si després s'ha d'escriure un blog), ulleres de sol no graduades per tal de no saber si hi veus borrós per la miopia o pel mareig del sol, samarreta ben suada i pantalons arromangats (mai és mal moment per guanyar un pam més de morenor...).

La calor és intensa, i per rematar-ho hem de vigilar amb els cotxes dels gabatxos de mmm... de França, que condueixen pel mig i quasi se'ns enduen. Només faltaria que ens trobéssim fent trampes sense voler!

Deixem per fi la carretera i ens endinsem per l'Albera superant el darrer collet del dia, patint per la calor. I de baixada, versió catalana del túnel de rentat. Si a Navarra passar entre les plantes suposava quedar ben xop, aquí la flora esgarrinxosa catalana et deixa ben rascadet de cames. Aquí recordo la Sílvia Q. que al dinar de fi de curs deia "prefereixo estar mullada que esgarrinxosa". O potser va dir enganxifosa... bé, tant és. El cas és que en aquest punt també em recordo de qui sigui que va fer el món i va repartir els arbres. On són els de l'Albera, eh? Que no se'n va adonar que allí no n'hi havia?

Amb el sol apretant de valent i un panorama desolador, rebem una trucada magica de les intendentes informant que tenim un bar a mig camí. Quina alegria! Un nou record, aquest cop per la gent que va decidir construir el monestir de Sant Quirze de Colera alla al mig. Com que ara es pot visitar, ens hi han posat un bar al costat. 2 Aquarius per cap (pel Xavi, 2 gerres de cervesa), tapeta de patates, i un nou record ben nostalgic pel dia abans... Si ahir vam parar a dinar mentre passava la calor, per que avui que tenia uns entrecots a la brasa al davant no ho féiem?

Sortim del bar cap a les dues sota un sol que avui és d'injustícia (ja el podrien repartir millor!), i tornem a l'asfalt. Uns records més pel burro que va fer passar el camí per la carretera, o pel camí que fa el burro per la carretera, o per la carretera que passa pel camí dels burros...

Amb el sol fent-nos delirar a tots menys al Xavi (com es nota que és de la Terra Ferma... sembla un camell!), i alimentant-nos de raïm que ens "trobem" pel camí, arribem a Vilamaniscle, on acabem per recordar la sort que tenim de comptar amb l'ajuda de l.'Anna i la Mireia.

Total, que l'etapa avui ens ha fet suar. El Cap de Creus vendra cara la seva pell, pero les dues ultimes etapes es preveuen ja ben tranquiles, sense arribar a les 5 hores. Dema cronoescalada a St. Pere de Rodes amb previ pas per Llança i arribada a Port de la Selva, on gaudirem del primer bany al mar. I diumenge, passeig triomfal fins al Cap de Creus, en una etapa que s'espera que es resolgui a l'sprint. Per tant, com que es preveuen pocs canvis, fem un repas a les classificacions:

Estabilitat: Arcadi 4 caigudes, Eva 5 i Xavi 19.
Aigües i fangs: Arcadi 2, Eva 3 i Xavi 3.
Temptacions: l'Eva és la clara perdedora.
Nom prohibit (Cap de Creus): el Xavi ha estat el més despistao.
Temps i distancies: gran igualtat. Sembla que l'Arcadi acabaria guanyant.

I aixo seria tot! Ara un bon soparet al camping, i a per lúltim esforç!

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"8)Prepara't per caminar un altre quilometre:el recorregut fins el cim de la muntanya sempre és més llarg que no et penses.No t'enganyis:arribara un moment en que allo que semblava a la vora,encara és molt lluny.Pero com que estas dispossat a anar més enlla,aixo no representa cap problema"