Són 40 dias són,para cruzar los Pirineos...

Més de 4000 visites al bloc en aquests dies!!!

...6 peus i 1 cotxe de suport han sigut les nostres eines per fer la feina...uns 780 km caminats,unes 40.000 marques que hem seguit,1.600.000 passes fetes,35.000 metres de desnivell,molts riures,alguna que altra llagrima,algunes ampolles i dolors superats,moltes cançons,molts apats plegats,paratges de somni (ara escric ja des de casa i tot semble com un magnífic somni d'una nit d'estiu),Caminants amb els que hem compartit fites,amics i lectors que també ens heu acompanyat,colls i ports,rius,flora i fauna molt diversa (¿les formigues ja les havia anomenat?...n'hi han moltíssimes i per tot arreu...vigileu a no trepitjar-les!),pedres de tot tipus i tamany...moltes pedres -tantes que mos han anat fent rodar per aquest Pirineu...- caigudes amb les aixecades respectives...i un objectiu al nostre abast...(que en són d'abastables qualsevol dels objectius que mos proposem) que ens ha fet "aprendre de cada pas...tot cercant la següent marca del Camí"...ahh i una metodologia que ja teniu més que llegida:GAUDIR!

"...para cruzar los Pirineos,son 40 dias son Caminando mogollón..." sí amigues i amics,40 pq podem contar-hi l'anada aquell dia de final de curs que semble ja tan llunya,en el que vam anar des de Puigcerda a l'inici de l'aventura a Higuer...i la tornada a les destinacions respectives ahir mateix,una vegada vam completar aquesta travessa Transpirinaica,aquest GR11 que ens va deixar a un Cap de Creus ja estimadíssim per tots nosaltres...un lloc magic sense cap dubte ;-)

Hi ha una frase que diu sovint el meu amic Pep:"Ho van fer pq no sabien que era impossible"...en canvi mireu tb el que diu el nostre amic Paulo en el darrer capítol...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

...i 11...clar!!

"11)Explica la teva historia :sí,explica la teva historia.Dóna el teu exemple.Digues a tothom que és possible perque,d'aquesta manera,unes altres persones es veuran amb cor d'enfrontar-se a les seves muntanyes"

Doncs aixo,per aquells "valents ignorants" : endavant!...pq tot és possible en aquest món (el real i l'imaginari)...o en aquests cas millor dir-los que sí que efectivament hi han coses impossibles pq ells mateixos s'encarregaran de desmentir-ho ...GGG ;+)

...per la resta,només explicar que l'únic que hem vingut fent en aquest bloc d'aquesta petita aventura és precissament aixo:Explicar...i fer-ho per poder-ho Compartir,pq ser-hi alla,ser el protagonista de qualsevol historia és meravellós (tots som protagonistes de la nostra propia historia ¿no?)...poder-ho explicar per donar el nostre testimoni del que hem vist i sentit és una satisfacció inmensa...pero saber que a més hi ha molta gent que ens heu llegit,molta gent que ens heu seguit,tantes persones en definitiva que heu fet el Camí amb nosaltres,fa que la nostra "petita gesta" encara sigui per nosaltres molt més especial ;-)

I si dic lo de petita no és per treure-li el valor inmens que per nosaltres té el que hem fet,és simplement per valorar-ho en la justa mesura (el que a un li pot semblar molt gran a d'altres els semble petit...tot és segons els punts de vista) és a dir,per encoratjar a tothom a superar les seves muntanyes pq en definitiva l'únic que hem fet és ficar en practica? quelcom que aprenem cap a l'any de vida que és ficar un peu rere l'altre (no afegiré aquí sense caure GGG)...i és molt petit com et sents davant la inmensitat dels llocs per on hem trepitjat,molt petit sota d'un cel que hem contemplat tant aquests dies,amb els seus núvols,la seva pluja,el seu Sol,la seva Lluna,els seus planetes i estels ...i meteors que cauen d'ell...

...pq com diu aquella dita de Lao-Tsé "un camino de mil millas,empieza con el primer paso"

Hem seguit Aprenent a Caminar doncs durant aquest dies...i seguirem Aprenent a Caminar alla on sigui que els nostres camins ens portin i és que ¿heu pensat que poder tots els camins ja estan fets?...¿fins i tot aquells que mai ha transitat ningú?

A TOT HOM I TOT DON:MOLTÍSSIMES GRACIES!!...GRACIES 2011...GR11!!!

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;+)

Etapa 39:Port de la Selva-Cap de Creus

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"10) Fes una prometença:aprofita que has descobert una força que no sabies que tenies,i digue't a tu mateix que,d'ara endavant, la faras servir durant tota la resta dels teus dies.I,si pot ser,també et fas la prometença de descobrir una altra muntanya,i marxa cap a una altra aventura"

JA HEM ARRIBAT!!!...A PER UNA ALTRA AVENTURA DONCS,QUE JA COMENÇA AVUI ;+)

Etapa 38: Vilamaniscle-Port de la Selva

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"9)Alegra't quan facis el cim:plora,pica de mans,crida a tort i a dret que te n'has sortit,deixa que el vent del cim (alla dalt,sempre hi fa molt de vent) et purifiqui la ment,et refresqui els peus suats i cansats,obre els ulls,treu-te la pols del cor.Que bé! Allo que abans només era un somni,una visió distant,ara ja forma part de la teva vida.Te n'has sortit."
>
> Avui deixeu-me que comenci amb l'amic Paulo pq tot i que de fet ja fa moltes etapes que hem deixat les grans muntanyes del Pirineu i tb ens ha bufat vent als cims (només cal recordar l'etapa de Núria)...sempre cridem,sempre celebrem a cada etapa que mos hem ensortit,sempre ens alegrem com si fos el primer dia alla al pont de Bera quan vam arribar després d'una llarguíssima primera etapa...llavors mos vam ensortir i com llavors cada un dels 38 dies que avui ens han portat ja al Mediterrani...a banyar-nos al Mar que queda a l'altra punta d'un Pirineu que hem creuat de Cap a Cap!!!
>
> Ha sigut molt emocionant avui quan després del petit coll que ens havia de baixar a Llança ens hem trobat el Mar Mediterrani a tocar amb aquella llum encara atenuada de primeres hores del matí (tot i que ja començava a apretar la calor).
> L'amic de Legarda,en Juanma,també s'ha emocionat quan li hem fet l'entrega d'una de les moltes polseres blanques i vermelles que l'Anna ha anat "enfilant" per obsequiar a totes i tots els ja que forneu part de l'equip 2011gr11 i que heu fet possible que aquella visió distant,dema es converteixi en realitat ;+)
>
> L'etapa avui també ha sigut de força calor i el Coll del Perer després de passar Llança,ens ha fet suar de valent per darrer cop en aquest GR11...ens sentim una mica com si dema fos una darrera etapa del Tour on com la feina ja esta feta,només caldra seguir Gaudint d'aquesta sensació una mica extranya d'estar tocant l'aigua d'un Mar que ja no tenim al darrere ;-)
>
> (Un incís...Veig a les notícies que l'incendi de Garriguella-Rabós- del que hem vist la columna de fum,sembla important...acabem de passar precissament per aquest terreny tant sec de l'Emporda i quan coneixes un lloc et sap més greu que hi passi quelcom...esperem que no sigo gaire greu)
>
> Sant Pere de Rodes en el nostre Camí d'avui ha sigut també un regal on a més ens hem ajuntat amb un Kopi que esta molt emocionat del que esta fent amb "la cirereta del pastís" com ell diu que falte dema,i tb amb l'Anna que havie pujat amb el "Tete",un dels artífex més importants de l'exit de tot l'equip (¿que seria dels jugadors d'un equip guanyador que celebra les seves victories sinó tinguessin al darrere tota l'estructura de personal que també és protagonista de la fita aconseguida?).
>
> ...i baixada al Port de la Selva...hem guanyat!!...sí hem guanyat,pq venim Gaudint del nostre Camí des del primer dia,venim Guanyant doncs des de fa 38 dies i dema,després de celebrar cadascuna d'aquestes victories,celebrarem que completem aquest somni ja fet realitat ;-)...el bany que hem fet tots 5 en arribar té segur 5 maneres diferents de sentir-lo i cadascú de nosaltres sabem que significava per natros.
>
> "L'Home pot fer coses molt grans..." deia en Kopi entre llagrimes (gracies per Caminar amb natros amic Alfons des d'aquell dia que ens vam coneixer entre Góriz i Pineta) ...Gracias Amigo Juanma también por Compartir tu Camino con nosotros des de que nos conocimos en Planoles...Aupa!
> Gracies també a en Saxie,la Manuela,en Joan,la Mel i en David,en Joaquín...i evidentment a tots els que heu Caminat amb nosaltres tots aquests dies ,físicament i/o d'Esperit,amb el vostre seguiment -hem arribat a tenir 100 visites diaries!- amb els vostres comentaris,els vostres mails,els vostres sms,les vostres trucades,les vostres energies,les vostres rebudes,les vostres abraçades...pq dema sirem tots plegats els que arribarem al Cap de Creus ;+)
>
>
> Ara a la nit i ja amb la Mireia que havie estat a Llança amb una amiga,venim de celebrar-ho al Rest. La Tina...i és que com us hem dit cal fer la celebració corresponent de cada bocí que hem anat fent...pero avui...avui calia estar ben orgullossos i contents pq dema ja haurem sumat el darrer bocí que ens quedava ;-)
>
> Dema tenim prevista l'arribada entre les 11h i les 12h en el que sira el darrer capítol d'una feina molt ben feta...dema els protagonistes d'aquest "dia de la marmota" treuran l'entrellat a tot plegat per seguir Caminant...per seguir Gaudint ;+)
>
> ...i és que recordeu que sempre "Tot final,és un principi"
>
> Amén,com diria l'Eva...GGG ;+)
>
> Equip 2011GR11 (Mireia,Anna,Eva,Arcadi i Xavi) des del Camping Port de la Vall ;-)
>
> Au...Bona nit i tapa't :-)

Etapa 37:Requesens-Vilamaniscle

Decathlon, La Sirena, Aquarius i el frances que ven verdura a Llívia, patrocinen La Cronica de l'Arcadi.

Avui ha estat una etapa per al record. I no vull dir per recordar-la. Em refereixo a que ens hem recordat de molta gent.

Per començar, recordeu que ens trobavem fent bivac prop del castell de Requesens. Després de veure caure unes quantes estrelles ens hem anat adormint. Pero passar la nit a l'aire lliure ja se sap que no és facil. El primer record del dia ha estat per la lluna, ben potent i brillant... era com dormir amb el llum ences. I el segon record, per la fauna de l'Albera, o per un individu concret, que s'ha passat la nit cridant. Pero tot i les temptacions de convertir-lo en l'esmorzar i fer-lo callar, hem aguantat fins que el despertador i el sol ens han animat ha aixecar-nos, esmorzar i posar-nos en camí.

Passejant a bon ritme per boscs d'alzines i pins, afrontem la principal pujada del dia. No sense que abans tingui el tercer record del dia per tots els perfects fets fins ara, quan avui al mig de la muntanya he hagut de fer una "rotllo i mig".

Acabada la pujada, gaudim de vistes al Canigó i al Cap de Creus a banda i banda del coll. Ja baixant comença a caure'ns el cel a sobre, o millor dit, el sol a sobre. Passem per camins polsosos entre vegetació ben mediterrania, i recordem que encara queden buenas personas en este món quan una caixa plena d'ampolles d'aigua apareix al costat d'una masia per tal que els caminantes ens puguem abastir. Carreguem desitjant que avui no hi hagi control antidopping (ves a saber que hi han tirat), i anem a espetegar a una carretera. La millor combinació possible: asfalt i calor. Per combatre-ho cal equipar-se adequadament. A la foto podeu observar la indumentaria que utilitzo: gorra per protegir la cara, buff per tapar el clatell (compte amb el sobreescalfament d'idees provocat per la doble capa al cervell, sobretot si després s'ha d'escriure un blog), ulleres de sol no graduades per tal de no saber si hi veus borrós per la miopia o pel mareig del sol, samarreta ben suada i pantalons arromangats (mai és mal moment per guanyar un pam més de morenor...).

La calor és intensa, i per rematar-ho hem de vigilar amb els cotxes dels gabatxos de mmm... de França, que condueixen pel mig i quasi se'ns enduen. Només faltaria que ens trobéssim fent trampes sense voler!

Deixem per fi la carretera i ens endinsem per l'Albera superant el darrer collet del dia, patint per la calor. I de baixada, versió catalana del túnel de rentat. Si a Navarra passar entre les plantes suposava quedar ben xop, aquí la flora esgarrinxosa catalana et deixa ben rascadet de cames. Aquí recordo la Sílvia Q. que al dinar de fi de curs deia "prefereixo estar mullada que esgarrinxosa". O potser va dir enganxifosa... bé, tant és. El cas és que en aquest punt també em recordo de qui sigui que va fer el món i va repartir els arbres. On són els de l'Albera, eh? Que no se'n va adonar que allí no n'hi havia?

Amb el sol apretant de valent i un panorama desolador, rebem una trucada magica de les intendentes informant que tenim un bar a mig camí. Quina alegria! Un nou record, aquest cop per la gent que va decidir construir el monestir de Sant Quirze de Colera alla al mig. Com que ara es pot visitar, ens hi han posat un bar al costat. 2 Aquarius per cap (pel Xavi, 2 gerres de cervesa), tapeta de patates, i un nou record ben nostalgic pel dia abans... Si ahir vam parar a dinar mentre passava la calor, per que avui que tenia uns entrecots a la brasa al davant no ho féiem?

Sortim del bar cap a les dues sota un sol que avui és d'injustícia (ja el podrien repartir millor!), i tornem a l'asfalt. Uns records més pel burro que va fer passar el camí per la carretera, o pel camí que fa el burro per la carretera, o per la carretera que passa pel camí dels burros...

Amb el sol fent-nos delirar a tots menys al Xavi (com es nota que és de la Terra Ferma... sembla un camell!), i alimentant-nos de raïm que ens "trobem" pel camí, arribem a Vilamaniscle, on acabem per recordar la sort que tenim de comptar amb l'ajuda de l.'Anna i la Mireia.

Total, que l'etapa avui ens ha fet suar. El Cap de Creus vendra cara la seva pell, pero les dues ultimes etapes es preveuen ja ben tranquiles, sense arribar a les 5 hores. Dema cronoescalada a St. Pere de Rodes amb previ pas per Llança i arribada a Port de la Selva, on gaudirem del primer bany al mar. I diumenge, passeig triomfal fins al Cap de Creus, en una etapa que s'espera que es resolgui a l'sprint. Per tant, com que es preveuen pocs canvis, fem un repas a les classificacions:

Estabilitat: Arcadi 4 caigudes, Eva 5 i Xavi 19.
Aigües i fangs: Arcadi 2, Eva 3 i Xavi 3.
Temptacions: l'Eva és la clara perdedora.
Nom prohibit (Cap de Creus): el Xavi ha estat el més despistao.
Temps i distancies: gran igualtat. Sembla que l'Arcadi acabaria guanyant.

I aixo seria tot! Ara un bon soparet al camping, i a per lúltim esforç!

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"8)Prepara't per caminar un altre quilometre:el recorregut fins el cim de la muntanya sempre és més llarg que no et penses.No t'enganyis:arribara un moment en que allo que semblava a la vora,encara és molt lluny.Pero com que estas dispossat a anar més enlla,aixo no representa cap problema"

Etapa 36:Maçanet de Cabrenys-Requesens

...i ara som veient altre cop els estels tot fent bivac a Requesens...aixo no té preu ;+)

"Oye Charlio,hoy el planteamiento del equipo 2011GR11 ha sido el táctico de Baiau...es decir,una buena migdiada en La Jonquera para Evita r las horas de calor.Este es uno si tu tienes un bien equipo es fácil llegar al Cap de Creus Caminando,un ratito a pie y otro andando,con el coche de San Fernando"..."Escolta'm Johan,jo sempre dic una cosa,a mi aixo de la migdiada m'agrada molt i tu ja saps que "baiau-nos" els Caminants d'aquest equip que ja arriben a port!"..."si Charlio,pero tu ja sabes que lo más importante no es llegar sinó mantenerse..."

Bé,després d'aquesta petita parodia de dos personatges que mos han acompanyat tota la travessa,només dir-vos que l'etapa d'avui és marcada efectivament pel descans després de dinar a La Jonquera a la Pensió Marfil (on mos han recomanat anar a ca la Conxita de la Vajol on hem esmorzat),a l'igual que vam fer a l'etapa d'entrada a Andorra en el bonic refugi Josep M. Monfort,i que serveix per afrontar el darrer coll important que ens quedava amb el sol de s'hora baixa (600m de desnivell) el de Falgars on tornaríem a veure Roses i l'Escala...i també ja el preciós indret on dormim avui vora el Castell de Requesens.

Amb falgueres  (moltíssimes) vam començar i amb falgueres tb acabem l'etapa d'avui que ja té un regust a feina tancada.Tots els petits bocins de Camí que hem anat fent ens estan completant una Gran Ruta sencera de la que ja veiem i olorem el final...petits bocins de vida que fa que anem omplint lo nostre Camí personal ;+)

Així doncs,aquí mos teniu al parc quan hem fet el descans,en ple Camí també amb en Juanma (avui com ahir hem vist un munt d'alzines sureres...ahh,deixeu-me una petita menció per les papallones de tots colors...el dia de La Guingueta en recordem moltes) i a l'equip AXE fent un semafor (verd,taronja i roig) amb lo Cap de Creus al darrere.També esta a pocs metres de natros la tenda d'en Kopi amb el que mos seguim retrobant ;-)

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"7)Respecta la teva anima:no et passis tota l'estona repetint "me'n sortiré".La teva anima ja ho sap aixo.El que necessita és utilitzar la llarga caminada per poder creixer,estendre's per l'horitzó,arribar al cel.Una obsessió no t'ajudara gens a la recerca del teu objectiu i al final et prendra el plaer de l'escalada.Pero,vigila:tampoc no et dediquis a repetir "és més difícil que no em pensava",perque aixo et fara perdre la força interior"

...una Força que hem apres a sentir durant tots aquests dies.Penso que una de les coses més importants és tot l'aprenentatge fet sobre nosaltres mateixos,sobre el nostre cos i sobre una Força que mai ha defallit i que va en constant augment ;+)

...au,a contar estels fugaços...i dema fins a Vilamaniscle.Ja hem acabat avui les etapes de feina dura...les que queden prometen ser un regal per degustar-les amb tranqilitat ;+)

P.D:Per cert,qui estigui interessat en venir a Compartir la nostra festa d'arribada el Diumenge,que no mos faci cap sorpressa i ens ho comuniqui, pq estem intentant saber quants mos ajuntarem per reservar taula per dinar...ja sabeu la dita,com més serem,més riurem ;+)

Bona nit i tapa't ;-)

Etapa 35:Albanya-Maçanet de Cabrenys

Bé,com heu pogut comprovar la foto d'ahir no coincideix amb el moment descrit de divisar el Cap de Creus...pero avui us deixem aquesta en la que a més del Cap,es pot veure el panta de Boadella...l'altra és de les muntayes retallades darrere la piscina del camping de Maçanet on mos hem fet un banyet a la tarde (passem d'Al-banya d'ahir a estar a Maça-net  avui...tot sigui pq l'Eva no es queixi que fem pudor GGG)
...i ara mateix estem mirant els estels ...i les perseides,les llagrimes d'un Llorenç que per aquestes dates sempre plora de felicitat ;+)

Avui l'etapa ha transcorregut per miradors que ens mostren el final del GR11!...avui doncs els boscos d'alzines i pi roig i la sorra que hem trepitjat en un canvi absolut de paissatge,ens diu que aquesta aventura esta a punt d'arribar a la seva fi...

...pero encara ens queden 4 dies per poder-la Gaudir.Tenim un sensació de barreja de sentiments ara mateix...sembla que fa molt que vam començar i d'altra banda encara tenim la bellessa del País Basc i  Navarra o els paratges espectaculars del Pirineu central ben gravats a la memoria ;-)

...i dema etapa fins a Requesens amb pujades i baixades varies en la que sira ja l'etapa 36!...

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"6)Respecta el teu cos:només pot pujar una muntanya qui presta al cos l'atenció que es mereix.Tens tot el temps que la vida et dóna,per tant,camina sense exigir el que no et poden donar.Si camines massa de pressa,et cansaras i desistiras a mig camí.Si camines massa a poc a poc,se't fara de nit i et perdras.Aprofita el paisatge,Gaudeix de l'aigua fresca de les fonts i de la fruita que la natura et regala generosament,pero no paris de Caminar"

...i efectivament,seguim Gaudint del Camí i no pararem de Caminar (ni tan sols després de diumenge) ;+)

Etapa 34: Beget-Sant Aniol d'Aguja-Albanya

JA HEM VIST EL CAP DE CREUS!!!

...teniu a la foto a en Joan senyalant cap al mar (poc després veiem el Cap de Creus en la baixada del coll de Bassegoda) en el que ha sigut el moment més emocinant del dia,doncs deprés de 34 dies Caminant,moltes han sigut les vegades que hem parlat d'aquest moment...ja hem vist el Mediterrani!...i vam sortir del Cantabric!...perdoneu si insistim pero és que realment és molt gran el que estem fent.Sabem que tan sols ha sigut cosa de ficar un peu rere l'altre per anar sumant kms (només mos queden 100!!!) pero el fet ja palpable de tenir l'objectiu planificat a la vista fa que mirant enrere puguem estar orgullossos d'haver-ho fet cada dia,sense descans i havent apres una miqueta cada dia de tot i de tothom per tot arreu on els nostres peus han trepitjat a lo llarg d'aquesta travessa Transpirinaica ;+)

Moltes gracies a tots per seguir-nos i per estar-nos a sobre per veure si publiquem al dia o no...ahir per exemple no teníem cobertura i no hem enviat la crónica fins a aquest Bassegoda Parc,des d'un ordinador amb xarxa, (doncs tampoc tenim ni G,ni GGG)...la d'avui tampoc l'enviarem al dia pq quan l'acabem no ho podrem fer de la mateixa manera per ser massa tard i l'estem preparant en esborrador per fer-ho dema ;-)

A tot aixo,els expedicionaris d'avui,hem completat l'etapa més llarga del GR11 (10'30h) que evidentment ens ha deixat més cansats que de costum.Pujades i baixades fins completar el coll de Talaixa i baixar a Sant Aniol d'Aguja (foto) on abans de dinar ens hem fet un banyet refrescant al riu...i dinem per seguir pujant cap al llarg coll de Bassegoda (600m de desnivell) tot travessant durant tota l'etapa,uns boscos magnífics amb unes cingleres ben dretes i un paissatge que s'ha anat modificant fins arribar a la gran sorrpressa que ens hem endut avui ;-)

En arribar els 6 al camping,cansats pero feliços,és hora d'acomiadar-nos de la Joana,lOriol i en Joan que marxaven amb l'Anna (les nostres superintendentes han fet turisme per la zona de Camprodon aquests dies) cap a Sant Pau de S. per recuperar lo cotxe i baixar direcció Tarragona on per cert hi havia un important assaig de la Colla Jove de Tarragona des . d'aquí moltes felicitats per totes les fites que aneu aconsegint...que sapigueu que també ens heu "acompanyat" a lo llarg de lo nostre GR11  ;-)

...i dema,després de la "butifarrada" de kms d'avui,una etapa de "descans" fins a Maçanet...i dema encara estarem més a prop (SOM-HI...com ens deia avui l'Eva en un Joc De Pistes particular que ens ha muntat des del capdavant tot pujant el darrer coll)...dema encara seguirem Gaudint de guanyar encara més kms recorreguts en el nostre Camí ;+)

Manual per pujar una muntanya de Paulo Coelho:

"5)El paissatge canvia,aprofita-ho:és evident que has de tenir un objectiu al pensament:arribar al capdamunt.Pero a mesura que hi puges,pots veure més coses,i no et costa gens aturar-te de tant en tant per Gaudir una estona del panorama que t'envolta.A cada metre que hauras conquerit,hi podras veure una mica més lluny:aprofita-ho per descobrir coses en que no t'havies fixat"

...natros ja hem vist molts canvis de paisatges...i avui hem pogut veure tan lluny com ens havíem propossat lo dia 7 de Juliol.Vam començar a l'aigua i  l'aigua a la que hem d'arribar ja la tenim tant aprop que més que veure-la,la podem fins i tot olorar ;+)

Etapa 33: Setcases-Molló-Beget

Quina verdor en els camins...
...és lo que més podem apreciar pq avui,com ahir,una espesa boira fa que no puguem veure gaire més enlla.Mos ha acompanyat bon tros del Camí amb estones de pluja feble pero continua que ha acabat altre cop per mullar-nos força i a més l'aigua - necessaria d'altra banda per mantenir aquests bells paratges- també ha fet que els peus quedessin altre cops ben anegats i que miressim de no caure,fet que com sabeu no sempre s'aconsegueix (amb les dues caigudes sumades avui jo ja porto 19...les mateixes vegades que també m'he aixecat que és el realment important)

Començavem pujant un primer coll de 600m de desnivell (a la foto tots plegats quan hem arribat...podeu veure que hem seguit amb en Juanama i en Kopi des de Setcases,avui tb hem estat amb ells aquí a Beget) que tenia més o menys les mateixes vistes que durant l'etapa d'ahir...aixo sí,l'aigua mos ha ofert imatges com les teranyines tan ben trenades que si no fossin molles haguessin passat desapercebudes...sota la "xarxa" protectora d'un aracnid paraigües podeu veure a l'Arcadi i en Joan ben contents a Molló,on mos hem aturat una bona estona per menjar, per fer cacaolats i cola-cao calents i també més tés amb llimona...ahh,i unes ratafies.
Avui pero,en tornar a Caminar- en direcció Can Feliça de Beget,poble molt encissador per cert- la pluja ens ha seguit acompanyant i també ha fet que els molts i bonics racons del cantó de la riera de Beget,fossin dignes de protagonitzar qualsevol de les escenes de "El Señor de los Anillos"...mentretant i com sempre,tothom amenitzava el Camí a la seva manera com per exemple jugant a dir pelis havent d'enllaçar-les segons els actors,actrius,directors...així,hem anat repassant molts títols de la gran pantalla ;-)
En arribar,mos acomodem als apartaments,volteta pels voltants...i sopar a Can Jeroni.

Dema anem fins a Albanya en la teoricament etapa més llarga de totes (10h 10m).En Kopi i en Juanma faran la seva...i la Joana,l'Oriol i en Joan,ens deixaran en finalitzar-la per retornar a les seves terres...ja sabeu que seguireu "Caminant" amb nosaltres com la tantíssima gent que ja forma part d'aquest cada dia més Gran Equip del 2011GR11...Moltes gracies amics i esperem que l'etapa sigui per tots un bonic comiat ;+)

Etapa 32:Núria-Setcases

"Es una gozada juntarse com gente maja cómo vosotros" Juanma dixit ;-)

Boira,molta aigua i una ventada impressionant!!!

Les condicions meteorologiques d'avui s'emporten el premi a les més dures de tot el GR11...ha sigut una mica épic tot plegat,i sinó que li demanin a la "Cabiroleta del Pirineu" la Mireia,que havia vingut avui per Gaudir de les vistes espectaculars que prometia l'etapa més aeria de totes i al final (tot i que no ha dit res en tota l'estona) deia que ha pensat en algun moment de trucar al 112!...prova superada Mireia... i alegria enorme de trobar el refugi d'Ulldeter per veure si amainava abans d'enfilar cap avall a Setcases.

Noufonts 2645m ,Pic de Noucreus 2809m,Coll Noucreus 2785m,Pic de la Fossa del Gegant 2805m,coll de Carança 2730m,Pic Superior de Vaca 2824m (cota maxima del GR11),coll de Tirapits 2791,coll de La Marrana,Ulldeter i Setcases (Hostal Ter)...no em digueu que el passar carenejant per les cotes més altes que transcorre el nostre Camí per sobre del Pirineu,no feia pensar que arribats on som ara (hostal per cert pq la duressa de l'etapa d'avui ens reclamava una recompensa per revifar-nos) estaríem explicant-vos lo bonic que era tot el tram fet avui ;-)...doncs no hem vist res i a més proutes feines per fixar-nos a on tocava ficar el peu enmig d'una bufera amb una "engegada d'aspersor" que mos ha deixat calats de dalt a baix ;-)

El refugi d'Ulldeter doncs,ha sigut el punt d'inflexió (on retrobem en Joaquín i en Juanma) per poder treuren's,encara que per una estona,la roba xopa i fer uns cola-caos i uns tés calentets...al cap d'una bona estona,ja sense pluja,cançons,acudits i xerrades amb lo nostre amic Juanma amb qui també hem tingut plaer de poder compartir taula al sopar i amb qui, com heu llegit només començar,hi ha hagut molt bon rollo ;-)

Anant als detalls de les interaccions al grup,esperavem que el "pique" Tarragona-Reus hagués donat moments d'alta tensió entre el pela-canyes i el ganxet,pero res més lluny de la realitat doncs van conectar de seguit i fins i tot mos han regalat una marxa mora entre tots dos...i a més avui afegim a l'equip a la Joana (tan activa amb els seus comemtaris des de l'altra banda del bloc durant tants dies) i fins i tot,l'Oriol de Constantí que resulta que és una amistat comuna entre el Joan i l'Arcadi (tota una metafora de la seva distribució geografica)…ens han arribat a sobre del "Tete" que portave la nostra Superintendente Anna i que ha retornat (després d'una bona tasca de logística...fins a Albanya no les veiem) també amb la Mireria,fins a Camprodon on elles hi fan nit .Benvinguts a l'equip i a disfrutar molt d'aquestes etapes que farem plegats ;-)

...i ara,"anar fent com el Met de Ribes" pq ja hem superat totes les etapes d'alta muntanya i els desnivells i les cotes ja comencen a baixar considerablement...mos estem apropant molt i toca seguir Gaudint de cada etapa sabent-nos ja uns craks per tot el Camí fet i recordant que cal seguir amb l'atenció plena a cada pas per seguir gaudint de lo nostre Present ;+)

...dema poca pujada i perfil de baixada fins a Beget...

Bona nit i tapa't

Etapa 31:Planoles-Núria

Bonica etapa la ... perdoneu,el post anterior comença igual...
La veritat és que efectivament,avui com ahir,els nostres peus ens han portat fins un bonic enclavament i un dels llocs més visitats de Catalunya i no és per menys doncs tot i lo turístic de l'indret,Núria és efectivament un lloc preciós ;-)

Sortíem avui fins a 6 expedicionaris :Copi (que avui ha dormit amb natros),els "alpinistes" Isaac i Joan i els tres Caminadors als que ja ens coneixeu i que des de fa ja més d'un mes Caminem sense parar ...a més,a la primera pujada al Coll de les Barraques mos trobem a en Juanma (el noi navarres d'ahir) amb el que hem Compartit practicament tot el Camí d'avui,des del mar de núvols sota el Taga,l'entrepa a mig a Camí a Queralbs per agafar forces per la pujada -gracias amigo por la tranquilidad que transmites y por hacernos entender un poco más de lo que significa Euskal Herria-...i evidentment el Oki-oki-oki final de cada etapa que ens omple de goig cada vegada que podem sumar més mans per celebrar la feina que aquell dia han fet els nostres peus ;+)

...i un dinar també comunitari al cantó de l'ermita de San Gil i amb el Santuari de Núria de fons,llocs que visitem per aprendre una mica més de la historia de l'entorn abans d'agafar un cremallera de baixada que ens deixa a Ribes de Fresser (camping Vall de Ribes)...i a on a l'estació (direcció Puigcerda per agafar la furgo i baixar a Rosselló) diem adéu a un gran Caminador que mos ha acompanyat des de Puigcerda...moltes gracies Sorro com sempre,no puc explicar en aquestes línies tot el que per mi significa la teva Amistat que hem pogut tornar a renovar durant aquests kms plegats (ja són molts els que portem junts)

DIA DE PARES! (i familia clar)...així recordo jo que deiem al primer diumenge dels "campaments" de Vilaller -de 15 dies- i que era el dia que les families ens venien a veure per estar amb natros per unes hores enmig del que llavors (com ara) resultava ser tota una Aventura enmig de l'estiu.I és que avui,després de les visites familiars de l'Arcadi a Bielsa i del Xavi a Tavascan,ha sigut el torn de l'Anna i de l'Eva (es veu que la Mireia es quedara sense visita pq no estan per aquí precissament...estan justificats doncs,des d'aquí que sapigueu que la tenim superanimada fins al punt que dema s'apuntara a fer l'etapa fins a Setcases)

...el que deiem,els pares de l'Anna ens han fet una visita a la tarde i han pogut comprovar com de bé ens porten aquestes noies per fer que l'equip sencer del 2011GR11 estigui funcionant a la perfecció.Gracies per la vostra visita ;-)

Més tard ha sigut el torn de l'Eva,la Nuri (germana),en Josep (l'avi),l'Antonia i en Santi que ens han convidat a l'equip sencer a Gaudir d'un magnífic sopar a l'Hotel Els Caçadors de Ribes i em semble que també han pogut comprovar com la "Daina del Pirineu" es troba cada dia millor,en plena forma... i com s'ha convertit en un Caminadora que "devora" els kms amb una gana semblant a la que tots mos rendim aquests dies per poder seguir recuperant energies  per afrontar el dia de dema...un nou repte cada matí per veure si encara som capaços de Gaudir encara més que la Caminada del dia anterior ;-)
Gracies doncs familia,i com que sabem que sou uns lectors fidels del nostre bloc,ja sabeu que podeu anar ensenyant-lo per Sant Hipolit (que sapigueu que cada dia animem al Voltrega) i que tothom pugui veure la gesta de la vostra filla ;-)

...i dema coronarem "Tirapits",el coll més alt de tot el GR11,en la que sira la darrera de les etapes d'alta mumtanya,per anar-nos portant a poc a poc a un entorn que cada dia ens va apropant-mes en aquell punt que de bon principi vam marcar com a destí final d'aquest GR...i sabem que tot final és un primcipi...ara bé,seguim en el Present...ara toque anar a fer nones ;-)

Bona nit i tapa't ;+)

Etapa 30:Puigcerda-Planoles

(Disculpeu amics lectors per la manca de crónica ahir pero aquest redactor es va quedar clapat després d'una interessant tertulia al camping Can Fosses al voltant d'un got compartit que anaem reomplint del Chartreusse que encara mos quedave)

Bonica etapa la que ens ha portat de la plana cerdana al Ripolles. Magnífiques vistes a cavall de les dues comarques amb la Tossa d'Alp i les pistes enfront de la zona del Pla de les Forques per on hem pujat,per arribar al Coll Marcer (on mos hem trobat un "airejat" Caminant frances del que ahir ens van parlar el"comité de benvinguda" pq se l'havien creuat i les va deixar ben sobtades- i la Creu de Meians on mengem abans d'afrontar la llarga baixada fins a Planoles.Ha sigut una etapa "trampa" en aquest sentit pq hem trigat una mica més del que ens deia la guía...pero tant en Sorro,l'Arcadi,l'Eva i un servidor (l'equip va creixent i aixo sempre és bon senyal),Gaudim d'una caminada on a part d'en Copi -l'Anna i la Mireia li "salven" el GR pq li recuperen el movil que s'havie deixat al Terminus de Puigcerda- tb podem compartir Camí amb en Joaquín (a la foto amb el Sorro -l'Isaac- a Dorria) un noi madrileny que ens explica que un company seu es va fer força mal (helicopter de salvament fins i tot) en un tros pla on va entrepussar amb una pedra...a un servidor li serveix per recordar altre cop la importancia de cada pas que donem,la importancia de la plena atenció en el Camí que transitem diariament ;+)

En arribar al camping,oki-oki-oki (aquí ens teniu tb als 4 més en Copi al que avui hem "adoptat"),beures de rigor mentre compartim taula i experiencies amb l'Oriol i la Marina que tb fan el GR11 per trams en diferents anys i amb el Juanma,un navarres ben arriat...i la Montse Colomer que ens vé a visitar!! Merci Montse,ja sabeu que anar trobant-vos al Camí fa que els anims i l'energia segueixi sent l'optima ;-)

A fora descarregave un xafec força intens que fa que l'Eva (tot preveient-lo) hagués la idea de ficar-nos a un bungalow que aprofitem fins a 8 persones amb un sopar comunitari força divertit ;-)

...i és que al sopar ja vam tenir també com veieu la presencia del Xano (benvingut a l'equip amic) que va arribar a la tarde en tren per apuntar-se a partir de dema a Caminar durant uns quants dies ;-)

...i la propera etapa ens ha de dur fins a un dels llocs de culte catalans per excel•lencia havent passat per un poble famós per un ilustre estiuejant (és a dir arribem a Núria via Queralbs)

P.D:Ara passem a redactar l'etapa d'avui -la 31- i és que la feina no es pot deixar per més endavant pq després s'acumule,o sigui que Rosa estigues tranquila que tot va bé...de fet "de cine",ja ho saps  ;-)

Una abraçada a tots amics ;-)

Etapa 29: Refugi Engorgs-Puigcerda

A les 12h ja estem al Pont de Sant Martí!

Sira poc tot lo que avui us contem de l'etapa...i considerem sempre les etapes senceres des que mos aixequem a Caminar,fins que seguim Caminant (ja de manera metaforica) sigui el que sigui el que toqui fer aquell dia ;+)

Avui per tant,l'etapa sencera des que hem començat als Engorgs (bé després que l'Eva baixes del banc de fusta on s'havie enfilat per por d'un rarolí que mos ha acompanyat tota la nit) i que hem acabat a ca la Maribel i el Miguel fent un gran sopar,us podem dir que ha sigut una de les etapes més boniques,emocionants i esperades (probablement la que més juntament amb la de Tavascan) de tot el GR11 ;-)
Gracies a totes i a tots...és tot un plaer poder seguir Compartint lo nostre Camí amb vosaltres,per la manera que ens heu rebut i pq també sabem que cada dia esteu Caminant amb nosaltres doncs sempre ha sigut així des de molt abans que fessim el primer pas d'aquesta aventura al Cabo de Higuer ;+)

El dia doncs començava despertant-nos en un dels millors llocs del món per poder-ho fer,el Refugi de Folch i Girona,on avui podíem contemplar la magnífica vista d'un mar de núvols per sobre de la plana cerdana...poc més tard,després de fer un refresc a Malniu,tot just arribant a La Feixa,ens reben l'Anna i la Mireia,acompanyades aquest cop per la Rosa i la Merce amb les que hem baixat fins a les pistes de Guils i tot seguit natros (amb Ar-Cadí de fons acompanyant-nos),ja enfilavem cap al poble de Guils,Saneja ...i Pont de Sant Martí!...hem creuat gairebé tot lo Pirineu per arribar Caminant a casa ;-)

I més tard,dutxes i rentadores (a casa torno a repetir...és que aquest "kit-kat" a la ruta l'hem degustat molt avui,tots els detalls han valgut per molt),dinar al Capritxo,dons era capritxo de l'Eva menjar uns canalons (de pas tb ens podeu veure menjant una paella),descans i logística a les cases repectives i quedem plegats a les 20h en punt (sentim tocar les campanades d'un campanar de la Vila que per cert ja torna a estar obert a les visites) per començar el que encara no sabíem que seria una etapa més del GR11!...com podeu veure a la foto,teníem tota l'escala amb les marques blanques i vermelles de GR -les creus de camí incorrecte incloses- per coronar un atic que té una terrassa amb unes vistes preciosses de la Cerdanya ...bé de fet,ens ha mancat el mapa amb el perfil de l'etapa i el desnivell total pero els riures des de la porta de baix fins a ca la Maribel i el Miguel ens feien notar que aquest coll el coronariem joiosos i feliços de retrobar els amics (com veieu també hem tingut pastís de peix i gambes de GR11!!)

Merci als anfitrions (els del final de tot de la foto...en GeRri també és clar),merci Rosa i Pere,merci Su i Enric,merci Judit i David i avui també ens donem les gracies a nosaltres mateixos (Mireia,Anna,Eva,Ar-Cadí i Xavi) per ser tant afortunats de poder compartir taula amb vosaltres ;+)

...dema etapa de retorn a la feina que cada dia fem amb molt de gust,amb l'incorporació del Sorro (un gran amic -i millor persona- d'aquest redactor,bomber profesional,amb el que vam divertir-nos de valent durant la carrera de Magisteri) i a l'endema del Joan S....aixo promet ficar-se encara més divertit doncs ja sabeu (i avui mai millor dit) "com més serem més riurem"

Amigues i amics suposo que teniu ben clar que seguirem Caminant junts ...efectivament "You'll never Walk Alone"...o millor avui los "Cantares" de Serrat i Sabina "Todo pasa y todo queda,pero lo nuestro es pasar,pasar haciendo camino..."

http://open.spotify.com/track/0yPvbFAi5I9XlOicaaaZaS

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya; -)

Etapa 28: Encamp-Refugi Folch i Girona

Ja som a casa!!!
Etapa guapíssima que ens duu altre cop a Catalunya i aquest cop entrant per La Cerdanya que mai enganya ;-)

Magnífica Vall del Madriu,que remuntem al cantó del riu molt llargament després d'haver pujat des d'Encamp a Engolasters i arribant al coll del Jovell i descendint passem -ja a la vall- per Ramio,Refugi de Fontverd,Refugi dels Orris i Refugi de l'Illa (inmens per cert) tot pujant sense grans desnivells al llarg de molts kms i que coronem al Port de Vallcivera on ens podeu veure quan hem parat a dinar i per contemplar unes muntanyes que ja coneixem (Tossa Plana,Pic de la Muga,Puigpedrós al fons) i veient ja al fons de la Vall el prat de la Cabana dels Esparvers.

Baixem doncs,cap a la Cabana i veiem un cartell que ens marca Puigcerda...sabem que és una obvietat trobar-lo alla,pero ens ha emocionat veure'l.En arribar al petit refugi que en un primer moment havia de ser on fessim nit,trobem a en Copi que ens diu que sí que hi dormira.Després de veure el Cadí...torno a repetir,és que m'agrade molt com sone,després de veure el Cadí,en Copi ens fa la foto al cartell del Cap de Creus...només mos queden 233km (encara que lo important de debo són els més de 500 que ja portem Caminats).

I enfilem la darrera feina del dia,el Port dels Engorgs (600m de desnivell en 3km) des d'on (foto) podem veure una de les millors vistes que hi han a Cerdanya,amb els estanys,el Roc Colom tot afilat i apuntant cap al cel i el circ del Puigpedros.

I tartera avall per vorejar els estanyets i arribar al Folch i Girona,el Refugi dels Engorgs (2375m) molt acollidor com sempre encara que la pluja (ja a dins) i el fred ja han fet presencia :-)

Ja hem berenat,jugat,escrit croniques de les etapes,sopat...i dema ens retrobem amb molts de vosaltres!Tenim moltes ganes de veure-us i sabem que ens sira una revitalització molt gran de cara a les poques etapes que ens manquen.

Encara que com ja sabeu,aixecar-se i Caminar és la millor vitamina que estem prenent des de fa 28 dies i que tants efectes positius ens aporta cada dia ;+)

Fins dema amics!!!

Etapa 27:Arinsal-Encamp

Efectivament...etapa trencacames i "lletjota" que transcorre enmig del País dels Pirineus.
Des d'Arinsal pugem pel coll de les Cases (trobada amb en Copi),passem per Arans més pujades i baixades,Ordino...i abans de baixar-hi,desviament -on dinem- per començar la pujada del Coll amb el nom del poble.
Val a dir que en aquesta darrera ascenció (600m de desnivell),un membre del grup es va extraviar momentaniament la qual cosa va fer que alleugeres el ritme a la pujada per retrobar a l'Eva i l'Arcadi al final del coll...GGG

...i baixada fins a Encamp a on amb l'Anna (la Mireia ha passat lo dia amb els tiets i cosins) anem fins lo Camping Internacional per fer els beures de final d'etapa -cervesses,clares,aigua,coke..- dutxa i cap a Andorra a l'Avinguda Meritxell doncs qui més qui menys s'havia de firar quelcom:perfum,roba,puntes pels pals (tants kms ja han passat factura)...i tb un carregador per aquest Nexus One que és la eina que emprem per poder fer totes les cróniques de les etapes...bé,cal dir que la de l'etapa 26,precissament la vaig picar en un cibercafe del cantó de l'Aparcament del Fener on vam anar a fer un beure abans del millor moment del dia que podeu veure a la foto:el sopar!

...i és que a la Casa del Formatge vam poder deleitar-nos amb tres fondues (1 de carn i 2 de formatge...mmm que bones!) Ahh...i dues més de xocolata amb fruites de postre.Tot un sinyor sopar que havia de servir per celebrar com toque que deixem el tros de Pirineu Andorra i és que ja sabeu que com a mínim cal un bon sopar a cada una de les parts del Pirineu...i he dit com a mínim ;+)

...dema doncs,abandonem Andorra per la preciossa vall del Madriu...i després de 28 dies,arribem a casa!...ja entrarem a Cerdanya en el moment que travessem el Port de Vallcivera,ole,ole.

El que encara no sabem és si al final mos quedarem a la Cabana dels Esparvers o si com pensem i les forces acompanyen,arribarem al Refugi dels Engorgs i així deixar l'etapa fins a la Vila en una caminada suau per arribar-hi al migdia ;-)

Aneu-vos preparant que ja som aquí ;+)...la veritat és que estem ben emocionats...és tota una gesta el Camí que ja hem fet!!

Etapa 26:Àreu-Arinsal

http://ca.wikipedia.org/wiki/Refugi_de_Baiau

(La foto avui és extreta de la wikipedia...mos hem quedat sense carregador pel mòvil,fet que avui a Andorra ja hem solucionat)

ANDORRA!!!...i 2/3 del GR11 completats ;-)

Avui,comiat de la resta d'expedició al matí i tot seguit hem arribat als 2757m de la Portella de Baiau (a falta de confirmació diríem que és la tercera cota més alta del GR11) havent-nos aturat al Pla de Boet per fer el segon esmorzar i enfilar-nos tot seguit cap al refugi de Baiau.Aquest és un refugi ben curiós doncs és com una caixa metàl·lica enmig de la muntanya a més de 2500m amb una disposició amb passadís central amb tauleta i lliteteres a les vores que crida força l'atenció.
Allí fem la retrobada del dia amb en Copi mentre dinem...i fem la migdiada perquè encara arrosseguem una mica de son d'aquests dies...i per Gaudir també d'un lloc magnífic entre estanys i ben penjat entre els cimsque el voltegen.

En ficar-nosen marxa,saludem un grup de catalans de la zona del Bages que fan el GR11 en diversos anys...i cap a rematar la feina del dia tot coronant un coll vora el ComaPedrosa que ha sigut el més exigent de llarg de tot el GR11 amb un tram final ple de pedra petita que relliscave molt  en una tartera que reclame concentració,energia i fins i tot les 4 grapes,com ha sigut el cas ;-)

A dalt,més estanys a l'altra banda (el Negre) i baixada cap al refugi de Comapedrosa per fer un beure mentre veiem un helicòpter amunt i avall portant material per les obres que hi fan.
Ja a Arinsal,ens retrobem amb l'Anna i la Mireia que mos atansen al Camping Xixerella on ja hem sopat,mentre elles aprofiten per baixar a Andorra a veure uns amics.

Demà,altre cop etapa "retocada",doncs acabem a Encamp (aquests dies no feu gaire cas del planning) que sembla una etapa "trencacames" tot i que no hauria de ser molt llarga.

Ens acomiadem fent-vos una reflexió.¿Coneixeu el conte de la cursa de la llebre i la tortuga oi?...¿i si aquella llebre,enlloc de guanyar la cursa,el que volia era Gaudir del Camí tot fent una migdiada?
En definitiva,era una llebre i poder ja sabia el que era guanyar...i sabia que lo més important era Gaudir ;-)