Ruta dels Estanys Amagats. Etapa 2

Despertador a les 6:00. Primer dia amb aquests horaris, i només el Xavi sent el despertador, així que li toca despertar-nos a la Joana i a mi. Esmorzar dels que ens agraden quan anem a caminar, pa, fuet i formatge. Amb energies i abrigats, afrontem l'inici d'etapa. Avui anem, d'entrada, al Refugi de l'Illa, a Andorra, i allà decidirem si seguim endavant o no. L'inici és molt potent, ja que el sol ens regala un magnífic espectacle als Estanys de la Pera amb el Puigpedrós i el Roc Colom al fons, i l'estany fent de mirall perfecte. Enlluernats encara, afrontem la forta pendent de la Portella d'Engorgs, per baixar després cap al fons de la Vall de la Llosa, veient l'estany de Montmalús al fons, i a la llunyania el Port de Vallcivera, que ens espera un cop passada la Cabana dels Esparvers (on hem anat a parar després de tantes excursions aquests anys a la Cerdanya), i un cop remuntada la bonica Vall de Vallcibera amb el seu port.

Un cop coronat el port, el Xavi ens diu que va molt cansat de cames, i que no es veu amb forces de pujar al Pic de Pessons. Així que el deixem descansant al magnífic refugi lliure de l'Illa (els catalans n'hauríem d'aprendre una mica dels andorrans), i la Joana i jo afrontem els 30 minutets de pujada al Pessons, amb vistes a les pistes andorranes de Pas de la Casa-Grau Roig, i descobrint alguns estanys autènticament amagats.

Fet el cim, retornem al refugi on ens fem un dinar "escolta", a base de llenties i mandonguilles de llauna (es nota la mà de la Juani fent el menú! XD). I d'allí, descartat l'atac a la Tossa Plana per la seva vessant nord, ens animem a seguir ni més ni menys que fins al refugi de Perafita, i així reduir l'etapa de l'endemà i donar-nos més temps per fer la Tosa. Baixada per la Vall del Madriu (bonics records del GR de l'any passat), fins al desviament cap al coll de la Maiana. Una pujada que es fa molt dura, ja que l'etapa avui està sent ben llarga, i el coll sembla no acabar-se mai. Acompanyats per marmotes, vaques i cavalls, afrontem la baixada ja cap al refugi lliure de Perafita, on, envoltats d'un ramat de vaques i bous, observem la posta del sol sobre el coll i el pic de Perafita, objectius matinals de demà, el refugi de Claror i els cims dels voltants. Una cervesa, suc, galetes i altres productes de dubtós estat ens esperen, i el Xavi, no pot evitar fer-ne un menú degustació, que evidentment, a partir de mitja nit li passaran factura...

Amb la posta del sol al fons de la vall, ens tanquem al refugi, on uns llits metàl·lics ens oferiran tota la comoditat possible tot i no dur esterilla (l'endemà tenia una espècie de "xupetons" en forma de la reixeta metàl·lica!)

Ha estat un dia llarg, amb molt desnivell acumulat (3 colls i un cim), però novament amb magnífics paisatges!