Ruta dels Estanys Amagats. Etapa 1

Desafiament 2012! Circuïts de refugis del Pirineu català.

Comencem la crònica de les noves aventures d'aquest estiu, i ho fem pel primer dels circuïts, la Ruta dels Estanys Amagats. Després vindran la Porta del Cel, la Cavalls del Vent -24h, i la Carros de Foc en 36h.

Estanys Amagats és un circuït de refugis entre la Cerdanya i Andorra, que comprèn els refugis de Cal Pere Sidro, a Talltendre, del Malniu, de l'Illa, dels Estanys de la Pera, d'Aransa i de Cap del Rec. Optem a més per fer-ho en la modalitat Cims Talaies frontereres, de manera que afegim a la ruta circular els ascens als cims del Puigpedrós, Pic de Pessons, Pic de Perafita i Tossa Plana de Lles.

El dia 11 ens posem en marxa. Cotxe fins a Talltendre, on fem el "check-in". Samarreta, i bossa amb articles de propaganda, el mapa i la targeta de pas. Sorpresa! A la web no deia res de cap refugi a Aransa, i nosaltres no pensàvem passar-hi per poder fer més fàcilment el cim de la Tossa, i resulta que a la tarja de pas ens marca un refugi d'Aransa que ni el Xavi ni el guarda del pseudo-refugi Cal Pere Sidro saben quin pot ser...

Amb la incertesa comencem a caminar destí Meranges i El Malniu. Primer carretera, camí fàcil i pista fins a Meranges, i des d'allí, primera pujada considerable fins al refugi del Malniu. De fet, des de Meranges fins al cim, teníem 1400m de pujada seguida, una bona manera de començar l'aventura! Al Malniu, parada i fonda, entrepanet, migdiada, i afrontem la segona part de la pujada fins al cim del Puigpedrós. Un cavall s'entesta en ajudar al Xavi a mitja pujada, donant-li copets de morro a l'esquena, però tot i així, el Xavi no aconsegueix arribar el primer a dalt. Si és que ni fent trampes! Fem cim, ens fem les fotos pertinents, i ens resguardem del vent per contemplar el paisatge i identificar els cims propers.

I per acabar, baixada directa cap al refugi Folch i Girona o d'Engorgs, que ja vèiem allà al fons del circ, i on vam rememorar nits passades, entre elles, la que l'any passat hi vam passar en ple GR11. Sopar, i a dormir esperant el nostre amic ratolí, que un cop més ens va despertar a mitja nit remenant unes bosses de plàstic.

Tot a punt per, l'endemà, reprendre el ritme GR, despertar a les 6 i a caminar!