Es comencen a palpar els nervis. Compres de material, genolls que fan mal quan no toca, pluges que no deixen "entrenar"...però les ganes de posar-se les botes i la motxilla i començar a caminar van creixent dia a dia, i més aquí, en aquesta Gran Vall, on les muntanyes ens saluden cada dia!
A l'horitzó, el 6 (o 7) de juliol, que esperem que marqui l'inici, com a molt tard, del camí, des del Cabo Higer, a Irún, i amb ell començaran els dubtes i pors, però sobretot la il·lusió de trobar el nostre camí, els nostres límits, i complir amb un petit gran somni!
Caminante no hay camino,se hace camino al andar...;-)
ResponElimina