Cavalls del Vent:Etapa 3.Cortals de l'Ingla-Prat d'Aguiló-Lluís Estasen-Gresolet

Acabem el dimecres 29 d'Agost remuntant per la pista (tot i que el camí del punt taronja mos adonem més tard que talle per un altre corriol) acompanyats com deiem i remuntant altre cop fins el Cap del Pradell des d'on ja podem veure on s'ajunta el Moixeró amb el Cadí i les formes tant boniques i curioses que es veuen aquí....i tot just a sota d'aquestes parets magnífiques de pedra,ja mos ajuntem amb un altre Caminador,el Daniel (que feia la seva primera travessa i sol) amb qui ja compartiríem Camí fins el final d'etapa i de circuit també per natros ;-)

Al Refugi de Prat d'Aguiló,un beuret i barretes i fruits secs per encarar la darrera pujada de totes...el "conegudíssim" desnivell de 400m que mos ha de portar fins al Pas dels Gosolans a dalt de tot del Cadí on aprofitem que ens segueix fent un temps força agradable per Caminar (com els tres dies) i una mica tapats,dinem i Gaudim de les vistes...no hi ha res com tenir una estona a dalt de tot per poder Contemplar,a mode de recompensa pel treball fet ;-)

Però encara mos quedava una bona estona per completar els 27/28 km. (com la mitjana de cada dia) i es que havíem de travessar tot lo Cadí per dalt (no vam trobar més isards...els havíem vist abans però de lluny...i el Dani es va quedar sense foto pel seu fill) i baixar fins la llarga pista que ens havie de conduir fins a l'Estasen en bona companyia tot xerrant amb el nostre nou amic sobre travesses,caminar,esport,córrer...i una vegada al Refugi,segell (penúltim de la travessa en el darrer Refugi que visitàvem),cervesseta (jo com sempre,que com es veu que va molt bé per recuperar... GGG) i forta baixada amb gran desnivell pel mig del bosc que ens portave ja entre els sons dels trons de la tormenta que venia, fins el nostre final...el Gresolet altre cop!

...i si,van començar a caure gotes tot just acabàvem (plouria també per fi!!! aquella nit a Cerdanya i el dijous durant tot lo dia...des de llavors que les temperatures han baixat com a 20 graus gairebé) celebràvem amb Oki-Oki i les rodes pertinents,segellavem el final d'una travessa força bonica per la Màgia del Cadí...i enfilàvem altre cop cap a casa amb lo Guacamole tot escoltant musiqueta catalana (del que es podie "salvar" de la meva llista de l'Spotify) i sobretot amb la satisfacció d'haver tornat a Caminar i Gaudir dels passos fets en aquest altre circuit que personalment he pogut Compartir amb una gran Caminadora ...Gràcies Eva una altra vegada ;-)

Perquè de fet :¿que és el que hem de fer avui?...CAMINAR ;-)...i això és el que seguim fent dia a dia...sigui quin sigui el terreny a trepitjar,i sigui quin sigui el desnivell a superar ;+)

Aprenem de Cada Pas...Cerquem la següent marca del Camí ;+)

Xavier Rodríguez des de la Cerdanya que mai enganya ;-)

Cavalls del Vent:Etapa 2.Rebost-Niu de l'Àliga-Serrat de les Esposes-Cortals de l'Ingla

Dimarts 28 (cumple de la Ta a la que felicito des de la carena del Moixeró) ...etapa espectacularment 'plàstica' doncs passem gran part del recorregut per la carena del Moixeró amb vistes aeries del Berguedà i la Cerdanya la qual cosa fa que poguem Gaudir d'aquests paisatges des de dalt de tot (encara que constatant altre cop pels colors grogencs lo sec que ho tenim tot plegat).

La pujada des del Rebost fins el Niu a primera hora del matí,perfecta, -s'ha de Veure el que fan 8h de son i descans per recuperar el cos- amb bona temperatura i un mar de núvols guapíssim que deixave treure les puntes dels cims com el Pedra,les Penyes Altes,La Tossa...i xino-xano (pero a un ritme ja molt diferent que el dia anterior) arribem al Niu per fer un beuret i encarar la zona de la bonica carena des del Pedró dels 4 batlles fins les Penyes Altes del Moixeró on dinariem amb un grup de francessos ;-)

Tot seguit,baixem pels Prats del Moixeró,per arribar a un trencall que ens porta a un barranc de pendent força pronunciada i un camí a mode "d'apèndix" per poder passar pel Serrat de les Esposes i marcar el següent segell al nostre forfait de la travessa...una altra cervesseta per recuperar forces...i una petita pujada que mena per la pista fins el baixant cap a Cortals de l'Ingla (aquest si més concorregut per un altre grup de francessos simpàtics i cantaires) i la Verònica i el seu gos Bono que mos acompanyarien un tros a l'endemà :-)

Dutxa pertinent i reparadora com sempre.Aprofitem per embastar una mica l'article,seguir xerrant,jugar (i empatar Eva...que vam empatar! GGG) al 4 en línia,lectura,mirar mapa per l'endemà,sopar...i no molt tard a dormir per fer la darrera etapa al dia següent ;-)

Cavalls del Vent:Etapa1 Gresolet-Sant Jordi-Rebost

Els dies 27,28 i 29 d'Agost (dilluns,dimarts i dimecres) vam completar amb l'Eva un dels circuits que teníem pendent des de feia temps.De fet poder el més conegut aquí a Cerdanya i el que envolta la nostrada Serra màgica del Cadí:La Cavalls del Vent.

Aquest primer post doncs seria el corresponent al primer dia (dilluns27) i és només per deixar testimoni més aviat pq encara tenim l'article pendent per Colors sobre el circuit en si ;-)
Suposo que el que més recordem és un dia dur i exigent,més que per l'itinerari en sí (gràcies Eva per haver partit la pujada fins al Niu en dos dies) ...per la resaca que a un servidor gairebé no li deixa acabar l'etapa fins el rebost :-( (el vinet del dia anterior i el final de la festa de l'Estany es van notar i molt)

Dit això,va ser molt bonic pujar per tota la zona d'Empedrats fins al Refugi de Sant Jordi on vam parar a dinar (i recuperar forces doncs encara quedave gairebé la meitat de recorregut)...també havíem aprofitat el camí per anar xerrant i ficar-nos al dia de tot plegat ;-)

Després,una altra de les pujadetes del dia per baixar fins a Grèixer des d'on començaria una pujada llaaarga,amb força calor i sense aigua cap al final ...pero mooolt a poooc a pooooc...vam arribar al Rebost.

Un Refugi,el del Rebost,on vam trobar a l'Anna M., una de les mares precissament d'aquesta Cavalls del Vent i amb la que vàrem aprofitar per xerrar-hi llargament sobre el tema per extreure més arguments pel nostre article...li portarem la revista vam quedar ;-)

Ens vam trobar pare i fill que dormien allí i en Cristian,un ciclista que venia fent la GR11 (quins records) i amb els que vam compartir taula i una habitació de 50 on només èrem tots cinc aquella nit,en un refugi molt bonic,amb molt bones vistes i un molt bon acolliment (tb pels dos petits amfitrions)...Gràcies des d'aquí ;-)